dimecres, 20 de maig de 2009

DE FIL I COTÓ 17 / KIKO VENENO

Avui una cançó un tant macarrònica de Kiko Veneno. Però m'encanta. La lletra és total. Us la deixe en arxiu sonor, després la lletra, i al final un vídeoclip. Crec que qui ha fet el videoclip no ha sentit la lletra, o almenys no ha entés absolutament res. La música va per un costat i la imatge (lolailo total) per un altre. Ja em direu.



En un mercedes blanco llegó

a la feria del ganado
diez duros de papel Albal
y el cielo se ha iluminado

Viene desde muy lejos y ya
no le queda ni memoria
dice que duende se la cambió
por un ratito de gloria

y en un mercedes blanco llegó
de lunares el pañuelo
todos los chiquillos detrás de él
siempre va mirando al suelo

¡Qué pena de muchacho!
le dicen la gente en los bares
cuando juegan a las máquinas
y recogen lo que les sale

Tres reyes van en un barco
son tres leyes y un secreto
ni ruinas ni cenizas
ni papel que lleve el viento

Pónme, pónme esa cinta otra vez
pónmela hasta que se arranquen
los cachitos de hierro y de cromo
a cantar como tú sabes.




2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Aporte una anècdota que crec que és il·lustrativa sobre la dimensió musical del personatge. Quan el FIB va programar a Kiko Veneno, alguns (crec que pocs) sacerdots de l'ortodòxia indie es tiraren les mans al cap. Però el seu concert va ser un èxit descomunal. És un indiscutible. Un músic enorme i un lletrista genial. I la seua manca d'èxit masiu és, paradoxalment, la prova d'això.

Clar que ha donat peu a alguns emuladors més bé discutibles i us estalviaré noms que estan en la ment de tots.

ginjol ha dit...

Xavi, el Kiko Veneno és un crac. Com tu mateix dius, que no tinga un èxit masiu ho referma. Dels imitadors més val no parlar-ne.