dimarts, 5 de maig de 2009

ROMANÇO LITERARI 35


Intentaré ordenar en tan poques línies com puga tot el que he viscut al voltant de la Fira del Llibre. Ja us n'he parlat, però recapitularé i aportaré coses noves.

He anat dos dies a signar: diumenge 26 i dissabte 2. El primer dia Vivers pegava un esclafit; el segon, estava més aviat somort. Però m'han dit que en general l'afluència de gent ha estat més que acceptable. Admetia en un post anterior que aquests saraus m'agraden. Em permeten estar en contacte amb alguns lectors, i també conéixer companys i retrobar-ne d'altres. Pel que fa a les signatures, molt bé el primer dia i regular el segon. A to amb l'ambient general. Com que Plagis va eixir al setembre, porta molt de rodatge i no és, ni molt menys, una novetat. Molta gent em deia que ja el tenia (i molta que l'havia llegit; i alguns, fins i tot, que li havia agradat molt). Quant a la taula redona amb Paco Bodí, Xavier Sarrià i Francesc Calafat, crec que deixàrem damunt de la taula assumptes interessants, però, com calia esperar, cap tesi definitiva. Els lectors d'aquest bloc, també han dit la seua. Majoritàriament pensen que no es pot saber si hi ha una nova generació d'escriptros valencians, per manca de perspectiva temporal. Els que afirmen taxativament que aquesta generació existeix i els que en neguen l'existència sense embuts estan repartits a parts quasi iguals. Dissabte, en proposar la nova enquesta, en parlaré més.

També hi ha coses de la Fira del Llibre (del món del llibre) que no m'agraden gens: els Escriptors (amb majúscula). Egoescriptors, els deia en un altre apunt. Vivim en la més absoluta misèria, però per a alguns cretins el fet de veure el seu nom estampat en una portada és suficient per anar amb el cap tan alt que no veuen ningú. Em rebenten. Per sort no és cap company amb qui he hagut de compartir signatures o actes. I això que he signat amb Ballester i Sarrià, dos dels que més han venut segons les estadístiques; amb Alapont, que té molta mili feta i no parà de signar llibres i més llibres a xiquets que se li acostaven amb una certa vergonya, molts d'ells dient que havien llegit totes les seues obres; amb Mercè Viana i amb Teresa Brosseta, que tenen una vasta experiència; amb Bodí, el de L'infidel, Havanera i El soroll de la resta (quasi res porta el diari!). No, no són aquests. Ni tampoc els amics que s'acosten a la caseta a saludar (i fins i tot fes-se una foto, que teniu a dalt) com Manel Alonso; com Xavier Aliaga (un altre que ha venut molt) acompanyat de Salvador Company; com Jaume Pérez Muntaner i Isabel Robles (i llur filla), presentats per Ballester, tot i que Jaume va ser professor meu a la Facultat (però d'això fa vint anys, i jo no anava massa per classe!); com Àngels Moreno (a qui no coneixia i em comprà el llibre!); com el crític Pere Calonge; com Enric Senabre, amb qui parlàrem de blocs; com tota la gent de Bromera (Josep Gregori, junior i senior, Marta, Maria, Joan Carles, Desi)... No. Són uns altres. Són els de sempre. Són els que passen pel teu costat fingint que no t'han vist. I això que estem exposats com si fórem mones d'orgue! És clar que no diré noms. No els diré perquè ja els ho he dit a ells a la cara (Ie! que no m'has vist? Clar que, com vas recte com si t'hagueres engolit el cullerot no deus veure ningú!). En fi, que fent amics, com sempre. Després me'n penedisc, però no ho puc evitar. Per favor, si algun dia alce el cap més del compte i pose cara com d'anar olorant merda, que algú em pegue un gec d'hòsties i em torne a posar de peus a terra.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, sembla que l'Esperança i el baixaulí han plantat cara, tot i la majoria simple:
http://www.escriptors.com/?q=node/4264

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Al.Llopis ha dit...

Hola, Urbà. M´agrada molt el teu bloc (de debò), però aquests comentaris m´entristeixen. Crec en la nostra literatura i pense que és el millor que s´està fent en molts anys. Per què embrutir-la amb comentaris més o menys interessats? Que parlen de lectures i de llibres, del plaer de llegir, i si no que callen. Tots aquells que estimen els llibres ho agraïrem.

Anònim ha dit...

Això és el que voldríeu, que callàrem per sempre i deixar-vos fer.
Al. Llopis???

ginjol ha dit...

Bé, ja he intentat que vagen a dir la seua a altres llocs, i de fet vaig esborrar comentaris ofensius en un altre escrit. Però com que la xarxa en va plena i a més no tinc esperit de censor, ho deixe i que cadascú carregue amb la seua responsabilitat. Amb mi que no conten per a polèmiques que ni he encetat ni he atiat.

Salva Pérez ha dit...

Amic Urbà, escriu del que vulgues al teu bloc, que ens agrada així. No crec que siga tampoc com diu el company anònim, fer-nos callar per sempre. Senzillament, que cadascú diga la seua, i a qui no li agrade, doncs...
Per cert, de fa temps que tinc un dubte amb tu: potser vàrem ser companys de la facultat? És que fa temps i no me'n recorde, però entre boirines em sona molt la teua cara (i tinc clar que no és de veure-la a la pàgina de FBI). La meua la pots trobar al meu bloc.
En qualsevol cas, una abraçada.

ginjol ha dit...

Sí, Salva, fórem companys a la facultat. Jo me'n recorde perfectament, de tu.
Per cert, m'ha arribat una moguda d'excompanys de facultat que volen fer un sopar i no sé què més. Si t'interessa, escriu-me al correu que tens al bloc i et reenviaré el correu.
Una abraçada.