dilluns, 4 de maig de 2009

EL TASTET 20 / BAUDELAIRE

Un poema en prosa de Charles Baudelaire. Està inclòs dins de El spleen de París. La traducció és d'Anna Montero i Vicent Alonso. Sublim.

EL RELLOTGE

Els xinesos veuen l’hora dins l’ull dels gats.Un missioner, un dia que passejava pels suburbis del Nanquí, s’adonà que havia oblidat el rellotge, i preguntà a un nen quina hora era.El brivall del celest Imperi dubtà de primer; després, decidint-se, va respondre: “Ara us ho diré”. Moments després va reaparèixer, portant al braç un gat força gros, i mirant-lo, com es diu, en el blanc dels ulls, afirmà sense dubtar: “Encara no és migdia”. La qual cosa era certa.Quant a mi, si m’incline vers la bella Felina, la tan ben anomenada, que és alhora l’honor del seu sexe, l’orgull del meu cor i el perfum del meu esperit, tant si és de nit, com de dia, a plena llum o dins l’ombra opaca, al fons dels seus ulls adorables veig sempre l’hora nítidament, sempre la mateixa, una hora vasta, solemne, gran com l’espai, sense divisions de minuts ni de segons –una hora immòbil que no marquen els rellotges, i tanmateix lleu com un sospir, ràpida com una ullada.I si cap importú vinguera a pertorbar-me mentre el meu esguard reposa sobre aquest deliciós quadrant, si cap Geni deshonest i intolerant, cap Dimoni del contratemps vinguera a dir-me “Què hi mires amb tanta cura? Què cerques dins els ulls d’aquest ésser? Hi veus l’hora, mortal pròdig i malfeiner?”, jo contestaria sense dubtar: “Sí, veig l’hora; és l’Eternitat!”Vet aquí, senyora, un madrigal veritablement meritori i tan emfàtic com vós mateixa, no és cert? Veritablement, he gaudit tant brodant aquesta pretenciosa galanteria que no us demanaré res a canvi.

1 comentari:

Francesc Mompó ha dit...

Baudelaire, quin pare de la poesia! En les flors del mal en té un que a mi m'encisa. Crec recordar que es deia La vermine, o una cosa així. Traduït vindria a ser La cucada (massa de cucs), l'he vist traduït com El fem, La brossa, però no m'agrada aquesta traducció del títol.
Siga com siga, és un gran poema sobre l'essència de la bellesa.