divendres, 24 d’abril de 2009

DIVENDRES ENQUESTA 1 / NARRADORS VALENCIANS: UNA NOVA GENERACIÓ?

Encetem un nou apartat: una enquesta setmanal. És com allò de divendres mercat, però amb enquesta. No em queden micro-relats, així que tanquem secció i n'encetem una altra.
Finals d'abril. Sant Jordi, Fira del Llibre... L'efervescència literària és innegable. Ja us vaig avançar que diumenge a les sis de la vesprada participe a Vivers en una taula redona amb Paco Bodí i Xavi Sarrià. El títol del sarau, el mateix que el d'aquest apunt: Narradors valencians: una nova generació? Evidentment que no ho tinc clar, i és per això que demane la vostra ajuda per mig d'aquesta primera enquesta que trobareu a la dreta i de tots els comentaris que us vinga bé deixar. Què és una generació? Té un sentit cronològic o estètic? Per on tallem? Qui entra dins i qui queda fora? Crec que els dubtes, com a mínim, són positius. L'any 75 Alan Yates escrivia Una generació sense novel·la?, que estudiava la producció narrativa d'un període determinat de la literatura catalana. El dubte d'ara és més suportable. Però vull saber la vostra. Ja n'hem parlat en aquest altre apunts, El fenòmen Baixauli i però crec que el tema no està tancat (ni ho estarà).

7 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Pel que a mi respecta, crec que allò que vaig comentar sobre el "fenòmen baixauli" era segurament precipitat (assumisc totes les puntualitzacions), però va tindre la seua funció d'obrir el debat.

Respecte de generacions o no, estem parlant d'escriptors amb edats diverses i amb intencionalitats estètiques i temàtiques ben diferents. Simplificant la qüestió: la producció dels darrers anys és encoratjadora, tant en narrativa com en poesia i segurament, tot i que no tinc base de judici, en teatre. Una bona notícia.

La resta de reflexions poden tindre una funció mediàtica que, en certa forma, tampoc no està malament. Dit això, sóc part implicada. Sols volia participar per matisar un poc allò del fenòmen, que anava per una altra via.

Boro ha dit...

Doncs jo sobre el tema-debat no sé què dir, però puc aportar que algun que ni tan sols heu esmentat apareix en algunes llistes de llibreries de Catalunya en el número 12, o 13 (ja sé que no és el top ten, però és que parlem d'un escriptor a)valencià i b) molt jove).
Així que potser resulta que hi ha qui fa poc soroll però s'obre pas etre els lectors!!

Salva Pérez ha dit...

Amic Urbà: per a començar he de dir que admire, per molts motius, al meu amic Manolo Baixauli. Especialment l'admire per motius literaris, però no només. A més, estic ben content de contar-lo entre els meus amics. D'altra banda, també he de dir que fa mesos que vaig felicitar al propi Manolo pel que considere una novel·la excel·lent, una novel·la que no s'havia fet en valencià, L'home manuscrit. És un llibre que mereix tota la tinta que se li dedica, i possiblement més.
Ara bé, caldria diferenciar el que pense que tu tens clar, però quem'agradaria puntualitzar: una cosa és la venda de llibres, una altra són els llibres: vull dir, que el fet que Baixauli escriga eixa magnífica obra, des de tots els punts de vista recomanable, és diferent que haja trencat barreres en les vendes de llibres. Abans que Manolo escrigués el seu L'home manuscrit Bodí, Camps, Alapont, Alonso... també havien escrit, trencaren o no el mercat. Que els barcelonins compren el llibre de Manolo és magnífic. Que el llibre de Manolo té vàlua és indubtable, independentment del mercat. La literatura és una cosa (i en ella sense dubte està L'home manuscrit). Els fenòmens literaris, una altra. Nova generació de narradors? Ara se n'adonen?
Una abraçada.
Salva Pérez

Gustau ha dit...

Generació d'escriptors valencians? 'Generació' com a 'Grup d'escriptors que han iniciat o han dut a terme la part fonamental de llur obra al voltant d'un fet o d'un any determinat', definició conforme a ortodoxia criticoliterària? Evidentment, sense la perspectiva que ha de donar el temps, no podem dir que sí. 'Generació' com 'Grup literat que viu dins d'un mateix període de temps, que manté una convivència personal, que evidencia una preocupació creativa (temàtica, estilística) semblant, que es mou en una franja no massa àmplia d'edat, que...' Òbviament, no. 'Generació' com a etiqueta periodística (de premsa cultural) que vol enganxar-se per tal de indicar preu (valor) i així vendre (els valencians) més (ha!)? Per favor, no fem riure. Generació d'escriptors valencians 'nova'? Nova?, posterior a una altra que substitueix? Quina?! Generació d'escriptors valencians? Indubtablement no. Altrament, els escriptors -els de deveres-, pense jo, no naixen ni es fan, sobretot no es fan, 'per generació'. Prou (treball) tenen a cercar els ombrívols (solitaris, poc trescats) viaranys de l'art. Els
altres, quisvulla que siguen, ja en trauran guany, ja els 'aniran al darrere' si és el cas que ho volen i ho necessiten. Parlaria també de l''obligatorietat de no tenir lectors', però crec que he esgotat ja el meu torn de llanda. Deixaré dit, ja per acabar, que les taules redones d'escriptors (valencians) sobre una generació (contemporània) d'escriptors (valencians) no són altra cosa que llits redons, origami endogàmic. Gràcies.

ginjol ha dit...

Bé. Va bé que l'apunt suscite tants comentaris. Contestaré per parts.

Xavi, sobre el tema ja en parlàrem, allà pel novembre, per via interna. Totalment d'acord amb tu: la qüestió era remenar la cosa, i t'ha eixit molt bé. La mostra és que s'ha suscitat un debat que ha arribat fins i tot a un marc formal com és una taula redona a la Fira del Llibre. Intentarem traure'n profit.

Boro, també d'acord. És interessant que els valencians comencem a sonar a Catalunya. Potser això siguen figues d'un altre paner, però és interessant. Que Xavi Sarrià (supose que l'escriptor valencià molt jove a què et refereixes és ell) venga molt a BCN és una notícia fantàstica. Sobre el fet que algú m'ha comentat que triomfa perquè abans ja era conegut com a cantant, dues coses. Primer, he llegit el recull de contes i em sembla intrínsecament bo, sense matisos ni consideracions extraliteràries. I segon, si s'aprofita (si ens aprofitem) de la seua condició de persona mediàtica abans de l'escriptura, benvingut siga: el millor que li podria passar a la literatura catalana és que el Messi, l'Eto'o o el David Villa feren literatura en la nostra llengua. Si a més demostraren la seua qualitat com a escriptors sense negres interposats (com fa el Sarrià), això ja seria l'hòstia.

Salva, sobre la qualitat de L'home manuscrit ja n'he parlat molt, en aquest mateix bloc. Si a més ha venut, millor. És cert que una cosa és la qualitat i una altra les vendes. Sobre els altres autors que cites, també és de veres: potser no han venut tant, però les seues obres s'ho valen.

Gustau, interessant les teues reflexions. Veig que més aviat creus que no hi ha generació, amb matisos. El meus tirs van pel mateix lloc. I pots fer escrits tan llargs com vulgues. Si no, mira aquest meu mateix.

Xavier Aliaga ha dit...

Subscrit gran part de les coses esmentades abans, i bàsicament el que comentava Urbà sobre Xavi Sarrià: el llibre està molt bé, és una obra de debut i a una edat que ja haguérem volgut alguns. I sobre Baixauli, tres quarts... Això no contradiu que més autors amb obres boníssimes haurien d'haver tingut un èxit semblant.

Per cert, llàstima de debat perquè a la mateixa hora tinc signatures a la Fira del Llibre. Que vaja molt bé.

Boro ha dit...

Efectivament Xavi Sarrià ha venut molt a Catalunya, però per Sant Jordi sembla que no tant, em referia a un altre, però tant és.