dijous, 23 d’abril de 2009

DE FIL I COTÓ 14 / SI ARRIBEU. LLUÍS LLACH

Una de les meues cançons preferides. Llach té cançons mítiques, autèntics himnes com L'estaca, Vaitge a Ítaca, Laura, No és això o tantes altres. No es pot dir que Si arribeu siga desconeguda, però no és tan popular com d'altres. En canvi, per a mi, és la peça més bonica del cantant de Verges. Per la música i per la lletra, un poema preciós. En realitat n'ha fet moltes versions. Ací us deixe la, diguem-ne, més convencional.



Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar
moriré molt gelós
del que m'hagueu avançat
no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondòs amant.

I no em doneu consol
només digueu-me si de cas
tot alló que hagiu vist
i no podré mirar,
la fondaria dels rius
que els meus peus no mullaran
la fragància del cos
que no podré estimar.

La inmensitat d'un cel
en el que mai no he volat
les espurnes d'un foc
que no m'hauràn cremat
les barques que a la mar
no podré amarinar.
No em dongueu consol
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo
estic gelós i content
molt gelós i content
de la sort que heu tingut
de la sort que tindreu,
que tan mateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant... només un vianant.

1 comentari:

Tibu ha dit...

Es bonica de veres. No m´ix altra paraula: bonica.
Pau Bou
blocdeltauro.blogspot.com