ROMANÇO LITERARI 22 / ENSENYAR LITERATURA

Espantat estic. El fotomuntatge que encapçala el post l'he robat de Tota pedra fa paret, el bloc del departament de llengües de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs. I segons s'hi diu, han fet molta feina per preparar la trobada que demà tindrem per parlar de Femení singular. És una activitat del grup de lectura, i segons sembla (a partir de demà us en podré parlar de primera mà), hi van professors, alumnes, pares i mares, i qualsevol membre de la comunitat educativa que ho vulga. Per traure's el barret. Dóna feina, però és el camí. Ja us he dit que en parlaré més en un altre post, però ara mateix no puc tancar el paràgraf sense mostrar el meu agraïment als companys del departament de lletres, específicament a Alícia Alcaraz, ànima mater del sarau, i a Noelia Iglesias, alumna de segon de Batxillerat i autora del collage. Noelia, te l'he copiat sense permís, però és un costum (lleig) que tinc.

La veritat és que, per sort, avui plou sobre mullat. Aquesta vesprada mateix m'he trobat per parlar de Plagis amb els alumnes de primer de Batxillerat de l'IES Hort de Feliu d'Alginet. És el meu poble, i el centre on treballe, però els xicots no són alumnes meus, sinó de Magda Añón. I es notava que Magda també s'ho havia currat. Tant com Alícia. En acabar l'acte, bastants han vingut perquè els signara el llibre, i m'ha agradat molt veure que eren uns llibres treballats. Usats, subratllats, fins i tot alguns farcits de gomets de coloraines amb anotacions.

Els dos paràgrafs anteriors em donen peu per parlar de l'ensenyament de la literatura, i del foment de la lectura. Malauradament, no sempre s'ensenya bé, la literatura, i no sempre es fomenta la lectura com cal. El currículum va molt ple, i sovint la part que deixem més coixa és la del coneixement de la literatura, per centrar-nos en aspectes lingüístics i sociolingüístics. Per a mi és un error. Però a més d'això, crec que la literaratura s'ha d'impartir amb abrandament, amb vehemència, amb passió. T'has de creure allò que estàs dient. Has de vendre el producte. I la lectura, el foment de la lectura, no es pot limitar a posar un llibre obligat per trimestre. És més, per a mi és molt discutible això de l'"obligació". Solc treballar amb llistes obertes, on els alumnes poden triar entre bastants títols. Costa més, ja ho sé, però, si els adults podem deixar a mitges (o només començar-lo) un llibre perquè no ens agrada, és normal obligar els joves? No dic que de vegades no siga preceptiu fer llegir alguna obra concreta, però s'ha de treballar. S'ha de promoure abans, se n'ha de parlar a classe durant el procés de lectura, s'han de posar en comú les conclusions i les troballes dels estudiants. De segur que en seran moltes. Per a mi, les preguntes i les curiositats dels meus lectors adolescents d'avui han estat ben profitoses, i m'han demostrat que no només han llegit el llibre, sinó que molts s'hi han apassionat.

En fi, no vull fer ara i ací un manual de foment de la lectura. Altres ho han fet ja, amb més coneixements sobre la matèria que jo. Per tant, és feina sobrera. Però sí que vull deixar constància que alguns companys ho fan molt bé. Magda i Alícia en són una mostra. Gràcies. Però, acabe com començava: espantat estic, de no poder acomplir les espectatives i haver-los fet fer feina baldera.