
La veritat és que, per sort, avui plou sobre mullat. Aquesta vesprada mateix m'he trobat per parlar de Plagis amb els alumnes de primer de Batxillerat de l'IES Hort de Feliu d'Alginet. És el meu poble, i el centre on treballe, però els xicots no són alumnes meus, sinó de Magda Añón. I es notava que Magda també s'ho havia currat. Tant com Alícia. En acabar l'acte, bastants han vingut perquè els signara el llibre, i m'ha agradat molt veure que eren uns llibres treballats. Usats, subratllats, fins i tot alguns farcits de gomets de coloraines amb anotacions.
Els dos paràgrafs anteriors em donen peu per parlar de l'ensenyament de la literatura, i del foment de la lectura. Malauradament, no sempre s'ensenya bé, la literatura, i no sempre es fomenta la lectura com cal. El currículum va molt ple, i sovint la part que deixem més coixa és la del coneixement de la literatura, per centrar-nos en aspectes lingüístics i sociolingüístics. Per a mi és un error. Però a més d'això, crec que la literaratura s'ha d'impartir amb abrandament, amb vehemència, amb passió. T'has de creure allò que estàs dient. Has de vendre el producte. I la lectura, el foment de la lectura, no es pot limitar a posar un llibre obligat per trimestre. És més, per a mi és molt discutible això de l'"obligació". Solc treballar amb llistes obertes, on els alumnes poden triar entre bastants títols. Costa més, ja ho sé, però, si els adults podem deixar a mitges (o només començar-lo) un llibre perquè no ens agrada, és normal obligar els joves? No dic que de vegades no siga preceptiu fer llegir alguna obra concreta, però s'ha de treballar. S'ha de promoure abans, se n'ha de parlar a classe durant el procés de lectura, s'han de posar en comú les conclusions i les troballes dels estudiants. De segur que en seran moltes. Per a mi, les preguntes i les curiositats dels meus lectors adolescents d'avui han estat ben profitoses, i m'han demostrat que no només han llegit el llibre, sinó que molts s'hi han apassionat.
En fi, no vull fer ara i ací un manual de foment de la lectura. Altres ho han fet ja, amb més coneixements sobre la matèria que jo. Per tant, és feina sobrera. Però sí que vull deixar constància que alguns companys ho fan molt bé. Magda i Alícia en són una mostra. Gràcies. Però, acabe com començava: espantat estic, de no poder acomplir les espectatives i haver-los fet fer feina baldera.
4 comentaris:
Gràcies per les teues paraules i per esmentar-nos, a més del meu nom crec que caldria subratllar el de persones ben implicades en l'activitat com Carmen Tome, de castellà i Maite Ferrer, de filosofia, que enguany ha organitzat la gravació dels monòlegs.
Aquesta idea no és exclusivament meua, tot es va iniciar l'any passat, quan Carmen Tomé, Vicent Girbés, el cap de departament anterior, i jo, vam decidir posar en marxa el club de lectura.
Espere que després de tot no acabes decebut, segurament no hi ha per a tant, però MOLTES GRÀCIES.
Fa molt de goig llegir experiències com aquesta que contes. Espere, en candeletes, un altre post sobre la trobada amb el club de lectura.
Salutacions
Oreto, el post sobre la trobada el penjaré la setmana que ve, una vegada haja tingut un temps per compilar fotos i vídeos. I l'experiència, molt positiva, sens dubte.
Publica un comentari a l'entrada