Comencem l'apartat amb una cançó que m'agrada moltíssim. Es tracta de Walk in the wild side, de Lou Reed. Els que heu llegit Plagis ja ho sabeu, que m'encanta, perquè és el pal de paller del que l'amic Xavier Vidal ha batejat com la banda sonora de la novel·la. La veritat és que em sembla un tema d'una qualitat brutal. Podeu escolta-la ací mateix.
A sota us pose la lletra, perquè la pogueu seguir mentre escolteu la cançó. I, per si de cas algú té dificultats amb l'anglés (com ara, jo mateix), us pose també la traducció de Jordi Cussà a Travessa el foc. Recull de lletres, un llibre digne de bibliòfils. A mi me l'han portat els Reis i estic encantat.
Però no puc estar-me'n, a més, de proposar-vos una altra audició. La de dalt és una versió simfònica impressionant, però me n'agrada especialment una altra, interpretada per Reed fent duet amb Suzanne Vega. Canvia el ritme, hi ha més saxo, manté la qualitat, i l'aportació de la veu de Suzanne (ni que siga només fent els cors!) és realment impagable. Ja em direu quina de les dues us agrada més.
I si voleu saber-ne una mica més, podeu consultar aquest enllaç.
Holly came from Miami FLA
Hitch-hiked her way across the USA.
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her leg and then he was a she
She said, hey babe, take a walk on the wild side,
Said, hey honey, take a walk on the wild side.
Candy came from out on the island,
In the backroom she was everybody's darling,
But she never lost her head
Even when she was given head
She said, hey baby, take a walk on the wild side
She said, hey babe, take a walk on the wild side
And the coloured girls go, doo doo doo, doo ...
Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New York city is the place where they said:
Hey babe, take a walk on the wild side
I Said hey Joe, take a walk on the wild side
Sugar Plum Fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo
You should have seen him go go go
They said, hey Sugar, take a walk on the wild side
I said, hey honey, take a walk on the wild side
Jackie is just speeding away
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash
Valium would have helped that dash
She said, hey babe, take a walk on the wild side
I said, hey honey, take a walk on the wild side
And the coloured girls say doo doo doo, doo ...
Holly va venir de Miami F-L-A / Fent autoestop va travessar els EUA / Es va depilar les celles de camí / Es va afaitar les cames i llavors ell era una ella / Ella diu, ei nena, fes un volt pel costat salvatge / Va dir, ei nina, fes un volt pel costat salvatge // Candy va venir de fora de la Island / A l'habitació del fons era l'estimada de tothom / Però mai no va perdre el cap ni tan sols quan s'hi amorrava / de cap... / Ella diu, ei nena, fes un volt pel costat salvatge / Va dir dir, ei nena, fes un volt pel costat salvatge / I les noies de color canten /Du-da-du-da-du / Du-da-du / Du-da-du-da-du / Du-da-du / Du-da-du-da-du/ Du // El petit Joe no es va trair ni una sola vegada / Tothom havia de pagar i pagar / Un clau aquí i un clau allà / New York City és el lloc on va dir / Ei nena, fes un volt pel costat salvatge / Jo vaig dir, ei Joe, fes un volt pel costat salvatge // El floreta de Sugar Plum va venir i va anar a parar al carrer / Buscant teca per a l'ànima i un lloc on menjar / Va anar a Apol·lo / L'hauries d'haver vist ballant i ballant / Ells van dir, ei Sugar, fes un volt pel costat salvatge / Jo vaig dir, ei nina, fes un volt pel costat salvatge // Jackie només accelera enllà / Es va creure que era James Dean per un dia / Llavors em sembla que va haver de xocar / Valium hauria servit contra aquest cop / Ells va dir, ei nena, fes un volt pel costat salvatge / Jo vaig dir, ei nina, fes un volt pel costat salvatge / I les xique de color canten...
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
-
Divendres 22 de novembre, presentació de Sota la pell hi ha carn encara (Linx
Edicions, 2024) a la Biblioteca d’Amposta.
Amposta és un lloc rec...
Fa 17 hores
3 comentaris:
Una cançó magnífica, un personatge fascinant
temaassssssooo! Però com l'original cap! Sóc molt molt molt fan de la Velvet i del Lou Reed!
Bona vesprada, senyor Ginjoler!
Anit mentre, avorrida i nerviosa pels exàmen, feia zapping, em vaig quedar mirant el programa de punt dos a on eixies parlant sobre els blocs. Tots tres vau dir coses molt interessants. A mi internet em pareix una ferramenta extraordinària. És como tot: depén de l' ús que faces servir. També em va semblar que el periodista no controlava massa el tema dels blocs. Jo estic fent-ne un. Visitaré a sovint el teu.
Ciao!
Publica un comentari a l'entrada