MICRÒNIQUES 1 / DESGRÀCIES

DESGRÀCIES

Incomprensiblement, s'havia quedat adormit, arrepapat al sofà, mentre veia el partit del seu equip. En reviscolar, mirà el rellotge: les tres de la matinada! A aquella hora, la pantalla del televisor mostrava els abdominals petris d'un xicot ben trempat, alternant-ne la imatge amb la d'uns aparells indubtablement eficaços per tonificar el cos més tou sense cap mena d'esforç, com demostraven unes fotografies de l'ara i l'abans de l’estàtic atleta. Sunyós encara, agafà el comandament i va prémer el botó del teletext. La pantalla es va fondre a negre un instant, i de seguida mostrà unes lletres fosforescent que informaven d'una terrible explosió de gas, a la seua mateixa ciutat. El resultat, encara provisional, era de deu morts i vint ferits. Neguitós, teclejà el número de pàgina pertinent per informar-se d'allò que el sumia en l’angoixa. Mentre observava el rètol fosforescent, ansiós perquè desapareguera i donara pas a informacions més sucoses, els números van córrer a la part superior. Quan la pantallà es fixà en la pàgina encomanada, va observar, escrit en lletres capitals, una llegenda que el va sumir en la més pregona tristesa.
- Merda -va dir en veu alta, sense poder-ho evitar.
Havien perdut 3 a 2. Tan bé com havia començat el partit...