ROMANÇO LITERARI / 13

Aquestes darreres setmanes han estat prolífiques en esdeveniments literaris. En premis, bàsicament. De l'octubre a Nadal la cosa no para. Falten Burjassot i el de la Diputació d'Alacant, però ja sabem els d'Andorra (guanyat per Pallarés junior), Xàtiva (Escartí, Penya i Cebrián/Navarro), Andròmina (Aliaga, Sebastián, Defez, Roig i Reyes), Alzira (Ballester, Capilla, Ferragud, Gisbert, Faura i Boïgues), Lector de la Odissea (premi a la valenciana de les Illes Esperança Camps) i Ciutat de València (Borràs, Garcia Ferrada i Prats). Els valencians quasi copen els premis. Quasi, he dit. Jo me n'alegre, però alguns sembla que en tenien moltes ganes. Fins a tal punt que així ho publicaren, en el subtítol. Però no: Faura no és valencià. És nat a Sabadell, i (crec que) viu a Barcelona. Potser es confongueren amb el poble del mateix nom al Camp de Morvedre. Siga com siga, me n'alegre per Jordi, que guanyà amb mi el Ciutat de València (ell en teatre i jo en narrativa, vull dir), pocs mesos abans. Me'l vaig trobar a l'entrada dels premis d'Alzira i li vaig preguntar com s'ho feia. "Vaig fent, i tinc una bona temporada". En fi, que no em va aclarir res. Enhorabona també a tots els altres. Però ara em centraré en el Ciutat de València de Narrativa.

Vicent Borràs, en va ser el guanyador. L'obra, Lennon i Anna, que per raons òbvies (era membre del jurat) ja he llegit, em sembla magnífica. És un recull de contes que, n'estic segur, agradarà. Realment sóc el lector ideal, però deu haver-ne molts com jo, perquè sóc de la generació del baby boom: m'agraden els Beatles, m'agrada Itàlia, tinc una edat semblant a la dels protagonistes en el moment en què s'esdevenen els fets... I m'he de mossegar la llengua, perquè supose que no estaria bé que descobrira més coses. I tampoc no puc desvetlar massa de les interioritats de la reunió en què es va atorgar el premi a Vicent. Però com que consta en l'acta oficial, sí que puc dir que es va declarar finalista una obra escrita també per un valencià (supose; només s'obri la plica del guanyador, però la novel·la finalista estava escrita amb solucions lèxiques i morfològiques valencianes). De la resta, bastants amb qualitat més que suficient per ser publicades, i (ací he de ser necessàriament ambigu) algunes més que aparentment valencianes. Que no deu ser cert això dels efectes i els contraefectes? Ja n'hem parlat, ací mateix. D'altres diuen que una flor no fa estiu. No sé. Casdascú pot dir la seua. Jo ja l'he dita.