Aquesta setmana la rapsòdia és compartida per dues saforenques. Una, Marta Insa, repeteix, però no puc més que agrair-li públicament que haja parlat a Apunts diaris, el seu bloc, de Plagis. L'altra, l'olivera i amiga Rosa Costa, que també en parla al seu Les lletres ballen. És justament el primer post des de fa molt de temps. Celebre que hagen passat cursets i incorporacions a la feina i estiga ja més per la feina de les opos i la d'actualitzar periòdicament el bloc. Crec que és molt important (per a mi ho és) conéixer les reaccions i les valoracions de persones anònimes (o no; quan dic anònimes vull dir lectors, i no gent especialitzada) al voltant d'una obra literària. Així que us encoratge a dir la vostra, en aquest post o en qualsevol altre, sobre Plagis.
El renill ve de la mà de Víctor Pàmies a Raons que rimen. Evidentment no és per al Víctor, el renill, sinó per algunes actituds i derivacions poc recomanables dels catosfèrics. Bé, millor ho llegiu i ja em direu. Poseu una atenció especial a algun dels comentaris, que diuen més del que sembla a primera vista. Crec que a algú això dels blocs se li n'ha anat de les mans. Potser hi haurà una passa de blogorèxia (i perdoneu-me el neologisme).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Gínjol, de vegades cal insistir en les coses i fer moooolta pedagogia. Però, bé, hi som posats i ho seguirem fent, és clar.
D'aquell apunt, però, m'agradaria insistir en les veritables sortides que hi veig a això dels blogs: col·laboracions temàtiques i blogs compartits. La xarxa t'ofereix possibilitats de connectar i conèixer gent que d'altra manera mai hauries conegut. I cal aprofitar-ho.
Salutacions cordials!
Vaja, moltes gràcies, sobretot perquè ja vas fer menció al meu bloc fa uns dies -un parell de setmanes- per un altre post. En tot cas, com ja vaig dir, el mèrit i el talent són teus. Això et dóna una responsabilitat: la d'avisar-nos quan tornes a traure'n una altra.
Besets!
Publica un comentari a l'entrada