Veieu el que deia? La setmana passada que vaig posar una foto difícil, va i ho encerten de seguida. Efectivament, com deia Kirikú, és l'església de Montortal. Per cert, que els comentaris, m'aprofiten també per descobrir nous blocs, com el de Kirikú.
Aquesta setmana una altra imatge. Crec que és més fàcil, perquè el veïnatge entre els dos edificis que hi apareixen creà molta pol·lèmica, al seu dia. I encara avuí. Per a mi és una autèntica aberració urbanística, però buscant per la xarxa he trobat molta gent que diu que és una barreja perfecta de tradició i modernitat. En fi. Juguem doncs a dues coses. De primer, com sempre, a endevinar on és. I també, si voleu, a dir la vostra. Us sembla adequat construir un ajuntament estil bauhaus al costat d'una torre mora o no?
Entrades
3 comentaris:
Be una pista, és un poble que no te una, sinò dues torres, hi ha una que cau al costat de la via del tren per on passava la xicona calculadora.....
Caldria saber que hi havia abans en el lloc que ocupa l'ajuntament, per a veure si s'ha guanyat en la barata... i veure la resta de la plaça.
Benifaiork li diuen alguns.
Barrejar antic i modern és més vell que la picor. Quan es fa amb un projecte seriós i amb gust resulta fascinant.
A mi no m'agrada gens perquè l'ajuntament no té passe. I com és lleig no casa amb la torre.
Urbà de moment tindras que disculpar-me però encara no he llegit cap llibre teu. Més que res perquè no en tinc cap. Tot arribarà! De moment vaig llegint el blog que de pas m'entreté una mica.
Paco, m'ha agradat això de prim i mirat. He, he. I tens raó. Al poble hi ha dues torres, una al costat de la via. I a un altre poble que està molt propet n'hi ha una altra.
Joan, estic d'acord amb tu. Barrejar antic i modern no és nou, i si està ben fet és efectiu. Ara, l'ajuntament no té nom, ni que l'hagueren posat al mig de l'horta. Un pegot on el poses. I això de no haver llegit res meu, no et preocupes: li passa a molta gent. A més gent que a l'inrevés. Però si m'envies una adreça (per mail; el tens al bloc)et faré arribar alguna cosa. Per cert, que l'altre dia, en la presentació que vaig fer a Terrassa, xarrant amb el Xavi Vidal, vas eixir a la conversa. Em preguntà si sabia alguna cosa de tu, i li vaig dir que no. I mira per on...
Una abraçada als dos.
Publica un comentari a l'entrada