dilluns, 27 d’octubre de 2008

EL TASTET / 1. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Encete un nou apartat, que intentaré actualitzar cada dimarts. Es tracta d'inserir un fragment d'algun autor. Tiraré bàsicament pels clàssics, però relativament actuals, si pot ser. Així, un primer tast d'un poeta imprescindible: Vicent Andrés Estellés. Per a mi, la Cançó de la rosa de paper és una de les seues composicions més reeixides. Ja em direu.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER (Homenatge a José Martí)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

3 comentaris:

Joan Arlandis ha dit...

Te n'envie una per mail, una rosa de paper.
Ja m'he comprat i encetat Plagis, ja et diré coses al respecte.
Salut

Begonya Mezquita ha dit...

Aquest poema em recorda la facultat i el Vicent Salvador, do you remember it?

ginjol ha dit...

I remember it, Begonya. Però el poema és preciós. Per cert, vull penjar-ne un teu a l'apartat del tastet, però no em decidesc per cap. Si tens alguna preferència...