diumenge, 26 d’octubre de 2008

RAPSÒDIES I RENILLS 6 / LA PAVA I ELS TITOTS DE HEINEKEN


Una setmana més, amb la rapsòdia i el renill. Últimament enllaçava notícies d'actualitat. Avuí la rapsòdia és més aviat un text narratiu farcit de lirisme, que em va corprendre en llegir-lo. És del bloc En veu baixa i versa sobre la Llei de la Memòria Històrica. Porta per títol La Pava. La Pava era un avió del qual jo també vaig sentir parlar molt a la meua àvia, perquè al seu poble, Benifaió, també va ser terrorífic durant la guerra del 36. Hi arribava des de Mallorca i bombardejava el territori republicà sense escrúpols. Ma mare també m'ha contat moltes vegades com un dia el meu avi va ser sorprés al carrer per un bombardeig aeri. Corrent cap al refugi, i calculant que no hi arribava, miraculosament es va obrir una porta i li oferiren alberg dins d'una casa. Uns segons després, la porta era desfeta per la metralla d'una bomba que havia caigut allà mateix. Però val més que llegiu el post, perquè paga la pena.

El renill, el podreu trobar al bloc Canviem la realitat. El renill no és, obviament, per al bloc, sinó per als protagonistes de la notícia. Parla de l'anul·lació d'un festival previst per la plataforma Salvem el Cabanyal. Heineken, l'empresa propietària del Greenspace, ha decidit no cedir l'espai després d'haver-ho aprovat perquè es tractava d'un acte polític. En aquest país, polític és el que fan els que no pensen com jo. Qüestions summament polititzades passen per completament naturals, sota la coartada que són coses de tota la vida. D'acord. Si no volen política al seu recinte, ho entenc. Això sí, a partir d'ara beurà cervesa Heineken sa puta mare. Vull dir que jo no en beuré. I us convide a fer el mateix.

Per cert, curiositats del destí: l'avió que la gent anomenava La Pava era, tècnicament, un Heinkel 46. La semblança fonètica entre Heinkel i Heineken és evident. La semblança ideològica entre els dirigents alemanys de la dècada dels 30 i els responsables de Heineken, també.

1 comentari:

en veu baixa ha dit...

Moltíssimes gràcies per fer-te ressò del meu apunt. Tot un honor formar part de les teues "rapsòdies",Urbà. Sobre això de la cervesa, doncs el que ja has ben dit: a partir d'ara que en bega la seua santa mare.