Darrerament actualitze ben poc. Us dic el perquè: estic escrivint un post sociolingüístic i no l'acabe mai. M'hi he engrescat i al final la cosa s'ha complicat. No sé si al final el podré publicar o serà massa llarg. A més, tinc gairebé a punt el comentari d'una altre llibre. Es tracta de Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll. Però entre corregir exàmens i que m'he capficat en l'altre escrit, tampoc no l'acabe mai. Potser arribarà tot d'una. Ja veurem.
Per escalfar motors quant al post de Sociolingüística, us avance que serà per rebatre les falàcies dels monolingües radicals (castellans, es clar) que darrerament escampen la brama que l'aspanyol està en perill a gran part d'Aspanya (valga la rebusnància). Ja sabeu, Roses Díez, Savaters (per què no s'ho canvia a Zapatero? Que li molestarà més dir-se com un que jo sé que tindre un cognom en català i a més amb falta d'ortografia inclosa? Deu tenir alguna cosa a veure l'exbiaixament ortogràfic del cognom amb l'estrabisme?) i altra gent de mal viure. Per fer-ho entretingut, potser estaria bé contar anècdotes que hàgeu viscut relacionades amb el fet de parlar una llengua diferent del castellà. Jo ja n'he contades algunes en aquest bloc, com ara la de Bausset, que podeu llegir picant ací, o la d'un "amic" meu de Salamanca, que podeu trobar punxant ací, o la que fa referència a una dependenta molt amable i que podeu consultar ací. Us en conte una darrera, per engegar.
Una vegada, en un bar de València, érem reunits una colla d'amics. Xarràvem, és clar, en valencià. En un moment donat, el cambrer ens va dir:
- Perdonen, ¿són ustedes catalanes?
En lloc de respondre-li, volguérem saber abans per què ens feia aquesta pregunta, i, amb tota la naturalitat del món ens amollà:
- Hombre, como están todo el rato hablando en valenciano...
No he sabut mai per on agafar-lo. Tot i ser castellà, era un defensor a ultrança de la unitat de la llengua? Pensava que només gent rara com extraterrestres o catalans eren capaços de parlar tota l'estona una llengua diferent del castellà? Havia empinat el colze d'amagat a l'altre costat de la barra? Vosaltres mateixos.
[NI ESTELS NI LLUNA...]
-
*(Imatge no identificada presa de la xarxa)*
*ni estels ni lluna en bosc de serps.*
*l'hostal és buit, la porta closa*
*passejo interrogants*
*a l'om...
Fa 14 hores
Entrades
9 comentaris:
Lloc:Bar del Col.legi Major Lluis Vives, Ciutat de València
- Hola, un choleck de (ch/x)ocolate?
- Perdona pero es que no entiendo el valenciano, de que quieres el choleck?
- !!!!?????????????
Sempre he dubtat sobre si es que realment no em va entendre i va deduir que per tant li estava parlant en valencià o si el cambrer estava tenint un mal dia i em va eixir per ahi...
He, he! Jo crec que la resposta és ben senzilla: estava esperant-te. T'havia escoltat parlar valencià en altres ocasions i estava esperant que li demanares qualsevol cosa per soltar-t'ho. I va i l'home (o la dona) té la mala sort que dius una frase que és exactament igual en valencià i en castellà.
A mi me'n passà una per l'estil. Falkata, Gandia. Vaig a la barra i dic:
- Un burret (café licor amb coca-cola)
- Perdona, no entiendo el valenciano.
- Pues ponme un borriquillo (como tú, tururu)
Una professora de Sueca i una amiga se'n van a València amb un ford fiesta prou brut, aleshores les dos riberenques troben lloc per a aparcar en un carrer. El cotxe està ben aparcat però deixa amb un mínim de dificultats per sortir el cotxe de darrere, que per casualitat, va amb conductor al volant.
- Mari, a vore si al pobre de darrere li dóna pena el cotxe i no pot eixir.
-Tens raó! Pregunta-li-ho, ja que no fica bona cara.
Llavors, la suecana li preguntà al xic "en castellano" per fer-se entendre millor:
-Perdone, que le da pena el coche?
-Mujer, un poco sucio sí que está...
Emili
Aquesta no és ben bé com les que heu explicat, però si la penseu a fons jo crec que hi amaga moltes coses:
Aniversari d'un company de classe del meu nebot, em toca la "grossa" i he d'anar-hi jo. el pare d'una de les xiquetes és un guàrdia civil. després d'esquivar-lo diverses vegades, aquest cop no m'escape:
- Me he dado cuenta que siempre le habláis en valenciano a la niña.
li conteste, (en castellà)
Continua, amb veu melindrosa: - Hombre, yo ni soy médico ni soy psicólogo, pero como en el colegio la niña oye más castellano que valenciano (és l'única cosa amb trelat que va dir perquè, malauradament, això és veritat), no sería mejor que le hablarais siempre en castellanao? A ver, con todos mis respetos, lo digo porque siendo tan pequeña pues igual su cerebro no da para tanto, que, oye, asimilar dos idiomas no es cosa fácil, sabes.
(com que romanc en silenci) , continua.
- y luego, cuando sea más mayor, si eso pues ya le vais hablando en valenciano, o mejor aún, en inglés, es que el inglés hoy es fundamental.
Perdoneu si m'allargue massa, però la vertadera perleta va venir després.
- Pues yo, antes de venir destinado aquí, creía que lo de hablar valenciano, o gallego, era ma´s por fastidiar que otra cosa. pero no, cuando voy al mercado veo que aquí, los que sois del pueblo de toda la vida, os habláis en valenciano con naturalidad, y hasta diría que lo hacéis "SIN DAROS CUENTA".
Vinga, qui s'anima a anar analitzant els missatges del galifardeu aquest!
Hi ha un error, he escrit "nebot" i és "neboda"
Sin daros cuenta! Perquè és clar, si ens n'adonàrem parlaríem una altra llengua (no cal dir quina). I és que som tan despistats...
Collons amb la benemèrita!! "su cerebro no da para tanto!?!" la mare de Deu! No si encara tindrem d'agrair-los que no ens multen quan parlem la nostra llengua1 ai senyor quanta paciéncia!
Hi ha un article de Tusón sobre els monolingües militants que és enlluernador, certament. A Mal de llengües. -Mira, ara que en Tusón està tan de moda, per cert-.
Ah, i molt bona l'anècdota de les suecanes, ha ha!!
en qualsevol cas el que es més trist de l' anècdota de la benemèrita es que jo l'he viscuda prou semblant (la discussió sobre l'educació i la capacitat dels cervells de les criatures per assimilar llengües...) més de dues i tres vegades però amb gent nascuda al meu poble i valencianoparlant "de tota la vida"... gent convençuda que educar als fills en valencià es contraproduent, que millor a l'escola en castellà, el valencià a casa dona i gracies.
Publica un comentari a l'entrada