dimarts, 11 de març de 2008

CAPACITAT DE COMPRENSIÓ SELECTIVA

Fa unes setmanes vaig tindre un familiar ingressat a l'Hospital 9 d'octubre. En una de les visites que hi vaig fer, baixí a l'OpenCor que hi ha enfront per comprar alguna cosa perquè pogueren llegir la malalta (que, la veritat, en tenia poques ganes) i els acompanyants. Repassant els prestatges de literatura, em vaig trobar tot un mostrari de llibres que mai no compraria (i encara menys llegiria). D'interessant, pocs, i quasi tots clàssics. Com que volia una lectura actual, fresqueta i amena, al final vaig decidir de comprar Sexualment, de Núria Roca. A l'aparador hi havia la versió en castellà, i vaig demanar l'edició en català. Evidentment, ho vaig fer també en la meua llengua, i, conseqüentment, vaig haver de suportar les caresses i els ¿cómos? histriònics de la dependenta. En definitiva, aquella actitud que a poc que sigues del morro fluix et fa passar-te'n al castellà, una mica avergonyit i tot d'haver gosat usar la teua llengua al teu país. Però com que jo sóc parlant militant, hi vaig insistir. Al cap d'una estona de diàleg, absurd de tantes repeticions i tantes cares rares de la meua interlocutora, la senyoreta, finalment convençuda que no li parlaria en castellà, em va dir que aquel libro sólo estaba en castellano (cómo todos los libros normales del mundo, devia pensar). Com que n'estava segur, contestí que no era cert, que n'hi ha una versió en català, editada per Bromera. A la fi sembla que se li acabà la paciència (sol passar; jo en tinc molta i no solc cedir), i va i m'amolla que si existe el libro en catalán, que no creo, lo podrá usted encontrar en cualquier OpenCor de Barcelona. I es quedà tan ampla, amb aquella cara de satisfacció que només una imbècil autèntica és capaç d'espolsar després de dir una barbaritat d'aquesta mena, amb els llavis premuts i el nas arrufat com si olorara merda.

Davant de casos semblants (no és el primer; ni el que fa deu; ni l'últim, tem) solc tindre dues reaccions. La primera, demanar per l'encarregat, explicar el fet, emplenar fulls de reclamació... En aquesta ocasió però, vaig optar per l'opció B): la vaig enviar a tocar-li la figa a sa tia, i em vaig disposar a abandonar el local. Mentre eixia vaig escoltar que deia a una companya: que mal educado, me ha insultado. No em va afectar massa, perquè ja ho sé, que sóc mal educat. Sobretot si entenem per educats aquells que segueixen les absurditats que ens han ensenyat com a correctes, com ara parlar castellà en qualsevol àmbit no estrictament familiar. En canvi, no crec que allò fóra un insult, sinó més aviat una grosseria. Realment, jo sóc incapaç d'insultar ningú. Però el que realment em va sorprendre va ser que, mentre la resta d'alocucions en valencià li havien costat Déu i ajuda d'entendre, aquell ves-te'n a tocar-li la figa a ta tia (potser extemporani) el va captar a la primera. Tenia una capacitat de comprensió realment selectiva, la molt mala puta.

4 comentaris:

Migpartit ha dit...

Ah!, quin regal per als meus ulls: "Vés i toca-li la figa a ta tia". Quant de temps sense 'escoltar-la'... Una veritable magdalena (valenciana) proustiana! Per al Corte Inglés et suggeresc: "Toca-li la figa a Sant Roc".
Salut.

Anònim ha dit...

hahahahhahahah!!! Què bo!!! Com diuen al meu poble "enca li passa poc"!

Emili

VK (open cor, close enteniment) ha dit...

Causalitats,
lamente dir-te, estimat amic, que tota aqueixa escena estava ja escrita abans que entrares a aquell local. Fores víctima, per així dir-ho, d'una entramaliadura sociolingüística del destí.

Primer, la dependenta et toca els ous amb la seua actitud.

Segon, tu li repons OpenCor (expressió que podríem traduir, si fa no fa, per A cor obert)Sexualment amb un clar i contundent:ves-te'n a tocar-li la figa a ta tia.

Com pots comprovar, el cercle es tanca i tots els elements contextuals queden perfectament entrellaçats.

Anònim ha dit...

Genial! Ha estat realment divertit llegir-lo! Prenc nota!

Teresa