APUNT NÚMERO 50. FELICITAT QUASI COMPLETA

Els números redons sempre han atret la gent. A mi també. Aquest apunt és el número 50 del meu bloc. Pensava fer-lo ahir, però l'he hagut de deixar per a avui. Després veureu per què.
Ahir em vaig llevar, com cada matí, per anar a treballar. Em feia una mica de mal la gola, i estava un poc entumit. Però res greu. Vaig fer les dues primeres hores, i la tercera la tenia lliure. Solc aprofitar-la per fer-me un tallat al bar de l'institut, però m'adoní que m'havia deixat la cartera a casa. Merda! Això del tallat encara es podia solucionar, perquè a la cafeteria sóc client habitual i no hi hauria problema. Però és que a més no tenia tabac. Els que sou fumadors sabeu què és tot un llarg matí sense cigarrets. Consternat, sospesí la possibilitat d'amprar tres euros a algun company, però la veritat és que em feia vergonya. De segur que pensaven que era un viciós (de fet, nicotínicament, ho sóc) incapaç de controlar-se. Capbussat en aquesta neura vaig veure la meua companya Marisa que avançava pel passadís, somrient (com sempre). No hi havia dubte que venia cap a mi. En arribar a la meua alçada, allargà el braç i em diposità quatre euros en una mà que jo, sorprés, havia disposat fent cassoleta com si fóra un pidolaire. Te'ls devia de dimecres passat. No te'n recordes?. No me'n recordava. Els quatre euros em semblaren un gran tresor, i Marisa una fada. Tenia 2.75 cèntims per a tabac i vuitanta per al tallat (sí, vuitanta cèntims; al meu institut val això, tot i que algú n'haja fet burla fins a la nàusea del Rodríguez Zapatero). Encara me'n sobraven 45. Cofoi, m'encaminí al bar. Hi vaig trobar la meua companya Antònia. Colló,Urbà. Deus estar content de la columna de Voro! No en sabia res encara, però Salvador Vendrell havia dedicat la seua columna setmanal al Levante a la presentació de Femení singular a Sueca. Busquí l'article i em va semblar magnífic per se, i benevolent amb la meua obra. El podeu trobar transcrit íntegrament al bloc de L'últim toc. Podria copiar-lo, però preferesc enllaçar-lo i així faig propaganda als xicons. Ells me'n fan molta, amb les seues representacions.
Més content que un gínjol, després del pati vaig continuar les classes. Els de quart se n'anaven al teatre mitja hora abans que acabara la meua sessió, i vaig aprofitar l'impasse per anar al departament a llegir el correu. El primer mail a la llista era de Catosfera 2008. En obrir-lo vaig llegir que havia estat seleccionat per formar part de l'antologia Blogs & literatura, un recull d'apunts escrits als blocs en català, projecte inserit a les Primeres Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers durant el cap de setmana. Pensí en la pel·lícula La vida és bella. Concretament en aquell seguit de seqüències en què diversos fets casuals permeten a Benigni bastir una situació quasi màgica, davant la sorpresa de Nicoletta Braschi.
Al migdia vaig anar a l'Alcúdia, a dinar a cals sogres, on eren la meua dona i el xiquet. En acabant, agafí el meu fill i me l'emportí a Alginet. Es va adormir al cotxe. L'en vaig abaixar, sentint el seu cosset totalment enganxat al meu, i, ja a cals meus pares, el vaig tenir dormint al braç una estona. Tindre un fill dormint al braç és, sens dubte, una de les situacions més plaents que hom puga imaginar. Al poc el vaig deixar al bressol i vaig anar cap a casa per treballar un poc. Però a mida que hi anava, les lleugeres molèsties físiques del matí s'accentuaven, de tal manera que vaig decidir descansar un poc. Em vaig quedar adormit a la butaca, com un beneit, i en despertar-me tenia el cos totalment engarrotat, el cap m'esclatava de dolor, i la gola semblava més aviat un fregall d'espart. Enganxat al seient com una pell de moniato, em trobava incapaç de tot. Vaig telefonar a ma mare perquè es fera càrrec del xiquet fins que arribara la meua dona, i comencí a covar la grip de l'única manera efectiva: al llit, colgat sota un munt de mantes.
Avui el metge m'ha fet la baixa. M'ha dit que m'oblide d'estar bé com a mínim en el que queda de setmana. I és que sembla que la felicitat completa és intangible per als mortals.

PD: A petició de visékimé, enllace l'apunt que s'inclourà a l'antologia de la Catosfera 2008.