dijous, 1 de novembre de 2007

ARREGLAR EL MÓN

Ahir vaig acabar un curset sobre la prevenció de la violència. Per mig del Programa Relaciona de l'Instituto de la Mujer ens va arribar Patricia Verdés des de Madrid per tutoritzar-nos. Quan ho acabe de pair en parlaré, del curset, del programa, de la Patricia i dels companys. De moment us avance que tot plegat m'ha fet pensar. Ja a la primera sessió em vingué al cap un text d'aquells que roda per internet i que jo vaig conéixer fa cinc o sis anys, a Viladecavalls estant. L'escrit és anònim, però molta gent l'atribueix a García Márquez. Sóc escèptic al respecte. El text té un cert aire de pastissot més propi d'un Bucay (no dic que l'haja escrit ell, però crec que tampoc el colombià). Tot i això, em sembla interessant. Us el reproduesc, traduït al català, i els pròxims dies em servirà de peu per als comentaris sobre el curset.
"Un científic vivia preocupat pels problemes del món, i es va proposar de trobar una solució. Es passava hores i hores tancat al laboratori buscant resposta als seus dubtes. Un dia, el seu fill de set anys, va envair l'espai sagrat de treball decidit a ajudar-lo. El científic, nerviós per la interrupció, demanà al xiquet que se n’anara a jugar a un altre lloc. Però com que no li feia cas, buscà alguna cosa per entretenir-lo. De sobte agafà una revista on hi havia un mapa mut. Amb les tisores retallà el mapa a bocins menuts. Després li’l donà juntament amb un roll de cinta adhesiva i li va dir:
– Com t’agraden tant els trencaclosques, et done el món esmicolat perquè el pugues arreglar. Ací el tens, completament destrossat. Mira com pots fer-t’ho, però sobretot, fes-ho tu sol, sense la meua ajuda.
El científic calculà que li costaria dies arreglar el mapa. Però sorprenentment, mitja hora després escoltà la veu del fill que el cridava, eufòric:
– Pare, ja l’he arreglat!
Pensà que allò era impossible, perquè mai no havia vist el món. Però quan alçà els ulls esperant veure una feina pròpia d’un infant trobà un mapa perfectament conjuntat: tots els bocins havien estat col·locats exactament al seu lloc. Com era possible? Com havia estat capaç? S’adreçà al fill:
– Com ho has fet, si tu no sabies com era el món?
El xiquet contestà:
– Pare, jo no sabia com era el món, però quan tu arrancaves el full de la revista he vist que a l’altra cara hi havia la figura d’un home. Jo he intentat arreglar el món, i no he pogut. Aleshores me n’he recordat de l’home, he girat tots els paperets i he començat a arreglar-lo. Quan he acabat, he donat la volta al full i he vist que el món estava arreglat."
Antropocèntric (i androcèntic), però a hores d'ara completament real.