dimarts, 30 d’octubre de 2007

ESTADÍSTICA, DICOTOMIA I IDEOLOGIA

El meu amic David, matemàtic, defineix l'Estadística com la disciplina que explica científicament que si ell es menja dues pomes i jo cap n'hem menjada una cadascú. Això explicaria la baralla continua que contemplem, atònits, entre les administracions central i autonòmica. Segons els polítics d'ací (els que manen, és clar), totes les mancances que patim són per culpa del senyor ZP, que, conjuntament amb els seus ministres, no fa més que cavil·lar com fotre els valencians. Segons l'altra part, el PP valencià s'ha instal·lat en un discurs victimista (respecte de Madrid) i triomfalista (respecte del que fan ells mateixos). Una dicotomia que, em sembla, podria ser aplicada també en sentit contrari.
Les qüestions macroeconòmiques se m'escapen, i les microeconòmiques també (sovint no sé ni els diners que porte a la butxaca). Sóc de lletres. Què hi farem! Avui he començat a llegir un article al Levante EMV on s'intenta explicar el finançament del govern espanyol i els presupostos de la Genialitat Valenciana (perdó, Generalitat). Un altre motiu de controvèrsia, com no. Segons uns ens donen més diners que mai; segons els altres la discriminació respecte de la resta de l'estat és evident, especialment si la comparació es fa amb algunes autonomies concretes (les de sempre; o la de sempre: ja podeu imaginar quina és). No he pogut arribar ni a la meitat: massa xifres, massa percentatges; massa coses que poden ser interpretades de forma maniquea.
Definitivament no m'interessa l'Estadística, ni les dicotomies, ni els sil·logismes puerils amb que les dues parts ens intenten convéncer. Continuaré pensant en clau ideològica (d'ideologia visceral, irracional, si voleu), que és l'única que em permet enviar a fer la mà els membres d'aquestes dues bandositats de tramposos.