HALLOWEEN

Fa uns dies que no escric. He fet un passeig per la blogosfera i he comprovat que els blocs amics tampoc no han estat massa productius aquests dies. Entre el pont i la feina... Reprendré la tasca remuntant-me a la nit de Tots Sants. Abans, però, faré una de les digressions que tant m'agraden.

Sens dubte vivim en un món sectari. Sembla que quan algú té una tendència, o una ideologia, o una qualitat, o una característica, n'haja de tindre obligatòriament unes altres, com si fórem fabricats en cadena i un model X haguera de portar uns components de sèrie. Si eres d'esquerres has de ser alhora ecologista, i feminista, i catalanista, antitaurí i no sé quantes coses més. És per això que molts amics i coneguts que saben de quin peu coixege no entenen la meua profunda admiració pel món de les falles. Què seria de les nostres tradicions més ancestrals sense aquest bé de Déu!

I després de la digressió, tornaré a la nit de Tot Sants. Estava a casa tranquil·lament, esperant que es fera hora de sopar, quan trucaren al timbre. Vaig obrir i em vaig trobar una colla de xiquets vestits de negre i amb uns barrets punxeguts propis de Harry Potter o qualsevol seqüel·la. Al darrere, inquisidors, una colla de pares i mares em fiscalitzaven des de la vorera d'enfront. El més menudet del infants portava una bossa de plàstic i, sacasant-la, va dir tot content:

- Som de la falla i venim a pels caramel·los, que hui és Halloween.

Hòstia! Se me n'havia anat del cap! Els vaig dir que ho sentia, que no tenia llepolies i que em disculparen. Vaig mirar els progenitors, que em miraven furibunds. Vaig endevinar uns quants insults sufocats, el més tebi dels quals feia referència a la meua gasiveria. Torní cap a dins de casa compungit, pensant que aquells pobres xiquets se n'haurien anat del portal de ma casa tan despagats com me n'anava jo a la seua edat quan aquella mateixa nit algú no ens donava caramels. I a sobre, jo, tan amant de les nostres coses, havia fet figa un dels dies més importants.

He fet propòsit d'esmena: l'any que ve els tindré preparats una bona bossa de llaminadures. Potser el meu fill, que ja tindrà dos anys, els acompanyarà. Així, entre tots, i amb l'inestimable col·laboració dels falleros, mantindrem una cosa tan nostra com el Halloween.

Alguns pensaran que la cosa va de conya, que és tot una pura ironia. Res més lluny de la realitat! Aquests gent manté viva l'essència de la nostra terra, una essència que alguns degenerats volen furtar-nos per canviar-la pels trets distintius d'una altra terra nòrdica, imperialista i hostil. Ells fan tot el possible per evitar-ho, organitzant amb molt d'esforç actes que conserven les nostres tradicions. Sense anar més lluny, aquella mateixa nit, vaig poder escoltar des de casa el karaoke que feien al casal proper perquè la nit de Halloween fóra completament valenciana.