dilluns, 3 de setembre del 2012

DES D'ORRIOLS / 1

Enguany el meu fill està decidit a acompanyar-me a Orriols tots els partits del Llevant. L'any passat només va venir un parell de vegades, però aquest ja en porta dos de dos. El dia de l'Atlètic, bé. Ahir, a la mitja part, volia anar-se'n del camp. Sort que el vaig poder convéncer: al final, èxtasi amb el gol de Míchel, al minut 93 i de rebot. També valen.
Crec que els abonaments ja estan pagats per a tota la temporada. Per si teniu dubte, us adjunte una foto.

Publicat per a

4 comentaris:

Josep ha dit...

Fa goig vore eixa alegria paterna :)

I ja ho diu el refrany: "qui no s'assembla a son pare..." ;)

21:34:00
Anònim ha dit...

Quina festassa!!!! i quin foto més xula, els dos Urbans!!!.
Enhorabona.

11:30:00
Anònim ha dit...

ais, tant d'anonimat... sóc esperança

11:30:00
Clidice ha dit...

realment és espectacular l'expressió paterna, dóna per tot un treball antropològic.

11:56:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)