divendres, 24 de febrer de 2012

LA MÀ DE NINGÚ, DE VICENT USÓ

Ahir vaig estar al Club de Lectura del Bloc de Jaume I de l'Alcúdia. L'obra que ens servia com a motiu de conversa era La mà de ningú, de l'amic Vicent Usó. Com (quasi) sempre, la xarrada amb l'autor em va servir per refermar o per modificar alguns plantejaments inicials. En definitiva, em va servir per enriquir encara més tot allò que m'havia suscitat el procés de lectura.
La mà de ningú és una novel·la negra. No sé si negra negríssima o negra amb matissos. Independentment d'això és una molt bona novel·la. Bastida sobre capitols molt curts en què un seguit de personatges fan la seua sense cap connexió aparent, les trames acaben convergint (com, d'altra banda, s'espera des del principi). La brevetat dels capítols dóna agilitat a l'acció. La fragmentació et deixa amb ganes de més de cadascun dels personatges, sense arribar en cap moment al punt de voler acabar capítols de trànsit per arribar a uns quants de més sucosos que configuren el moll argumental de la novel·la. El pes específic de tots els actants és pertinent i ponderat, amb la qual cosa Vicent Usó aconsegueix un tot homogeni, amb punts climàtics i anticlimàtics, però sense fragments banals. També cal dir que, seguint l'estil de l'autor, els personatges modifiquen el seu estatus inicial fins el punt que tots sense excepció obliguen el lector a canviar-ne la primera percepció. Es pot dir que al final, res (ni ningú) no és el que semblava.
Poca cosa més puc contar (crec que ja he fet llarg en algun punt), perquè, com diu el mateix autor, si ens endinsem en l'argument hem de descobrir elements que és convenient que es mantinguen en secret.