NO SÉ, NO CONTESTE (DE MOMENT)

Des de fa molt de temps, no opinar sobre qualsevol qüestió està socialment mal vist. Això comporta que massa sovint els manifassers es posen en camisa d'onze vares i parlen sense coneixement de causa de qualsevol cosa, sota el paraigua d'una frase absurda: totes les opinions són respctables. No és cert. Totes les opinions no són respectables, ni val el mateix una afirmació que una altra. En canvi, molta gent interpreta això com a democràtic, quan no és més que burrera.
Els últims dies he rebut al correu centenars (sense exagerar) de missatges que em demanen la signatura a favor o en contra de la famosa llei Sinde. Pel perfil de la ministra (tot allò del suport a la "lengua común" i mandangues semblants) em ve de gust signar en contra. Però no tinc ni idea del que proposa la llei. És més, no vull saber-ho. Ara mateix no em ve de gust llegir-la, que és l'única manera de conéixer-la, sense interpretacions interessades d'un costat o d'un altre. M'abelleix més fer altres coses, i per tant, ni sé, ni vull saber, ni conteste.
Algú pot interpretar la meua actitud com a meninfotisme. Ho és, sens dubte. Però és que amb la facilitat que donen avui les TIC cada dia hauria de llegir i contestar uns altres centenars de peticions de signatures de centenars d'assumptes pels quals em requereixen la meua opinió. Crec que estem completament saturats. Així que, de moment, no sé, no conteste.