SENSE COMENTARIS

DE LA TERRA A L'ESPAI, DE DAVID IRANZO

Al llarg de la meua vida m'han recomanat infinitat de llibres de divulguació científica, tot i assegurant-me que eren molt assequibles i que els entendria a la perfecció. Els incauts recomanadors potser no sabien del meu absolut analfabetisme en aquest camp, i, sense excepció, a la pàgina 20 o 25 l'embolic era tan gran que ho havia de deixar estar. Per dir-ho en termes matemàtics, m'han recomanat n llibres i n'he deixat a mitjan n. És a dir, n = n. I ací acaba la meua destresa matemàtica, i fins i tot no puc assegurar que el que he dit siga del tot correcte.
He de confessar que quan vaig començar a llegir De la terra a l'espai, de David Iranzo, estava convençut que em passaria el mateix. Però no! L'he acabat, en dues assentades i de gust. No, no és que m'haja documentat sobre qüestions referents a l'espai, ni cap cosa semblant. És que David s'explica com un llibre obert, fins i tot per a mi. Entén perfectament que l'assaig és un gènere per tractar un tema de manera no especialitzada: l'aproximació als principis epistemològics de la disciplina queda reservada per als manuals. A més fa la lectura amena i és un fervorós partidari d'una tàctica que jo pose en pràctica sovint: la comparació.
Diuen que les comparacions són odioses, i jo mai no ho he entés. Si algú odia les comparacions haria d'anar a cal metge i fer-s'ho mirar. David Iranzo n'usa a bastament, i deixa ben clar que són il·lustratives, aclaridores, didàctiques... També té habilitat per fer evident que un concepte complex està necessàriament format per una quantitat de conceptes simples, i té la paciència de desgranar-los pas a pas perquè els lectors poc avesats (gens avesats, en el meu cas) els puguen entendre perfectament.
M'alegre d'haver llegir De la terra a l'espai, no sé si per David o per mi mateix. Jo crec que pels dos. I a més, el millor del llibre no us ho he contat, però és personal i intransferible: la dedicatòria que em va posar l'autor a la presentació d'Alzira.

VIDEO SENSE COMENTARIS (O QUASI)

Quan veig aquesta dona no trobe l'Alicia Sánchez-Ca enlloc. La resta sí que m'ho imagine, enganxat a les barres del carro.

RARESES 12 / MINA CANTA EN CATALÀ. SE'N VA ANAR

EL MAL MOMENT DE LA LITERATURA

Sabia que la cosa de la lectura estava malament, amb uns índex preocupants, però no sé, amb ofertes com aquesta igual reviscola.

BANDA SONORA DE SUBSÒL

I què té a veure això amb Subsòl? Busqueu, busqueu...

I ella, avorrida de la vida, amb mirades m'explicava, que tan sols volia viure sola, però sola, com un llibre vell d'escola, com la Lluna quan s'allunya, mentre ella desdejuna i tu, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, que tens la boca plenadents, de dents... fes el favor i deixa-me'n, deixa-me'n, deixa-me'n. I mira-te'l, amb son traje i sa corbata, i amb sa cresta engominada, i amb sa cartera de pell, de pell... i veu la vida diferent, diferent, diferent. Tru, tu, ra, pa. I això és la Línia verda, una rotonda de mirades, creuament de vides privades, on pots guaitar a imaginar-les, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent. I ella, ja me la veig d'altra manera, la veig contenta com el Guerra, i és que igual fa eixa cara de valent... la que jo sé fer, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!, i ai, què pensaran de mi, si pose cara de valent!... i és que tinc cara de valent, de valent, de valent.

PRESENTACIÓ UNAI SISET A ALGINET

Demà juguem a casa. Els set. Dijous 4 de novembre a les 19.30, a la Casa de Cultura d'Alginet presentem Subsòl. Si voleu veure més informació (entrevistes, retalls de premsa) podeu consultar els blocs dels meus amics Unai Camps i Unai Usó, que tenen menys mandra (o més temps) que jo, i també el bloc de Subsòl.
Us esperem demà al subsòl.

ENTREVISTES PER LA LLENGUA

Mireu-vos-el. Paga la pena