PLAGIS ALS CLUBS DE LECTURA DE GANDIA I BARCELONA

Com sempre, per sant Jordi, s'accelera l'activitat literària. No va malamant. Com que fa un any i mig que no publique (ufffff!) enguany la cosa s'ha apaivagat, però un parell de bolos sí que tinc.

Dijous 22 d'abril visitaré el Club de Lectura de la Biblioteca Central de Gandia, on parlarem de Plagis (i del que vulga la concurrència). Si esteu a prop de la capital de la Safor (o si us ve de gust desplaçar-vos-hi des d'on siga), podeu assistir. Només cal que ho comuniqueu a la biblioteca.

Ja al mes de maig, el 18, faré un xat amb els lectors del Club de Lectura Virtual  de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. També parlarem de Plagis. En aquest cas no cal desplaçar-s'hi, però us heu d'apuntar. Ho podeu fer en aquest enllaç.

Doncs això. Us espere.

FER-SE VELL

Fa uns quants anys (molts) vaig assistir a l'estrena d'una obra de teatre que portava per títol La portentosa vida del pare Vicent. Els espectadors accedirem al mític i desaparegut Valencia Cinema del carrer de Cavallers custodiats per la policia, perquè un grup (no massa nombrós) de creients catòlics s'hi havien congregat per evitar la representació i/o per insultar (de manera no massa bel·ligerant, tot s'ha de dir) els assistents.
No veig mai la televisió, però avui després del partit de futbol he fet un zapping abans de posar-me a fer altres coses i he passat per un canal del qual havia sentit parlar però de la programació del qual no havia vist mai més de mig minut seguit: Intereconomia. Allà hi havia un munt de contertulis entre els quals he pogut reconéixer Albert Boadella. Curiosament, apareixia per sobre d'un faldó a la pantalla on es podia llegir: Són los amigos de Zapatero los que promueven las agresivas campañas contra la Iglesia Católica?
Quantes voltes que pega la vida! Mai no he temut fer-me vell: és una conseqüència indestriable del pas del temps (si no mors abans, és clar). El que tem és que algun dia em puga convertir en fatxa (o en cínic interessat, que tant se val).