No entens un borrall el perquè d'aquesta guerra,
si és que hi ha cap guerra que puga ser entesa.
A tot estirar, en pots traure l'entrellat
dels indicis i les absurdes conseqüències.
T'hi han inscrit sense preguntar-t'ho, sense cap
possibilitat de fer marxa enrere, i tu,
soldat submís, vulgar peça de l'engranatge,
acceptes a pler prendre-hi part i ser-ne còmplice.
Ves quin remei! -excuses la teua vergonya-,
cada terra fa sa guerra, una lliçó apresa,
i potser pugna, en el sentit més estricte,
no siga més que una simple categoria
humana, o un subterfugi; la sang, per contra,
és real i tangible i no cap entelèquia.
Entrades
3 comentaris:
A vore: que no dic jo que no siga "poesia de la bona" (encara que de ritme no en té massa i que n'hi ha unes rimes internes prou molestes com ara "A tot estirar, en pots traure l'entrellat") però des de "Le déserteur" de Boris Vian fins a "Querida Milagros" de l'Último de la fila, el tema està prou tocat. Em sembla que la poesia civil en té més de "civil" que de "poesia".
No sóc qui per a fer-te esmenes, però, amb l'esperit de col·laboració i de contribució a la millora de la qualitat lingüística, et recomanaria que revisares els usos del verb desvetlar. Val a dir que, sobretot en
escrits (i també oralment) d'usuaris de català del Principat, la igualació entre desvelar (descobrir, revelar, mostrar) i desvetllar (no poder agafar el son, estar despert i significats derivats) és generalitzada. Espere que no malinterpretes aquestes paraules, perquè aquesta és una qüestió sobre la qual porte reflexionant un cert temps i ara he vist l'ocasió de ficar-hi cullerada. Gràcies per deixar-me passar.
Benvingut, Negu. Efectivament tens tota la raó. He inclòs la rectificació al text. Gràcies per l'avís.
Publica un comentari a l'entrada