dijous, 17 de juny de 2010

TASTET DE LA SETMANA / 4

El tastet aquesta setmana va de poesia. Poesia de la bona. Ja en parlarem d'ací a dimarts que ve, dia que us desvelaré l'autor i l'obra. Allà va la primera peça.

No entens un borrall el perquè d'aquesta guerra,
si és que hi ha cap guerra que puga ser entesa.
A tot estirar, en pots traure l'entrellat
dels indicis i les absurdes conseqüències.
T'hi han inscrit sense preguntar-t'ho, sense cap
possibilitat de fer marxa enrere, i tu,
soldat submís, vulgar peça de l'engranatge,
acceptes a pler prendre-hi part i ser-ne còmplice.
Ves quin remei! -excuses la teua vergonya-,
cada terra fa sa guerra, una lliçó apresa,
i potser pugna, en el sentit més estricte,
no siga més que una simple categoria
humana, o un subterfugi; la sang, per contra,
és real i tangible i no cap entelèquia.

3 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

A vore: que no dic jo que no siga "poesia de la bona" (encara que de ritme no en té massa i que n'hi ha unes rimes internes prou molestes com ara "A tot estirar, en pots traure l'entrellat") però des de "Le déserteur" de Boris Vian fins a "Querida Milagros" de l'Último de la fila, el tema està prou tocat. Em sembla que la poesia civil en té més de "civil" que de "poesia".

Negu ha dit...

No sóc qui per a fer-te esmenes, però, amb l'esperit de col·laboració i de contribució a la millora de la qualitat lingüística, et recomanaria que revisares els usos del verb desvetlar. Val a dir que, sobretot en
escrits (i també oralment) d'usuaris de català del Principat, la igualació entre desvelar (descobrir, revelar, mostrar) i desvetllar (no poder agafar el son, estar despert i significats derivats) és generalitzada. Espere que no malinterpretes aquestes paraules, perquè aquesta és una qüestió sobre la qual porte reflexionant un cert temps i ara he vist l'ocasió de ficar-hi cullerada. Gràcies per deixar-me passar.

ginjol ha dit...

Benvingut, Negu. Efectivament tens tota la raó. He inclòs la rectificació al text. Gràcies per l'avís.