L'ÚLTIMA TROBADA / EL ÚLTIMO ENCUENTRO, DE SÁNDOR MÁRAI

Acabe de llegir un llibre d'aquells que comences i no pots deixar. L'última trobada, de Sándor Márai. Un llibre d'aquells que quan acaben et deixen esclafat al silló (últimament no puc llegir gitat). Magistral. Fantàstic. Sublim. Pel que conta i per com ho conta. El el podeu trobar en català a l'editorial Empúries. Jo he llegit la versió castellana, editada per Salamandra. La contraportada d'Empúries és impecable, però la de Salamandra incorre en un error massa freqüent: desvetla un element fonamental en la trama que l'autor oculta conscientment fins ben entrada la novel·la. Quina mania, i quines ganes d'afusellar un llibre! Així que, si us decidiu per la versió castellana, intenteu no llegir la contraportada fins el final.

Tinc per costum (ja ho sabeu) subratllar allò que més m'agrada, durant la lectura. Doncs bé: El último encuentro té més fragments amb subratllats que sense. Us en deixe un parell com a tast.

"Sólo a través de los detalles podemos comprender lo esencial, así lo he experimentado yo, en los libros y en la vida. Es preciso conocer todos los detalles, porque nunca sabemos cuál puede ser importante, ni cuando una palabra puede esclarecer un hecho."

"Un día te despiertas y te frotas los ojos, y ya no sabes para qué te has despertado. Lo que el nuevo día te traiga, ya lo conoces de antemano: la primavera, el invierno, los paisajes, el clima, el orden de la vida. Ya no puede ocurrirte nada imprevisto: no te sorprende ni lo inesperado, ni lo inusual, ni siquiera lo horrendo, porque ya conoces todas las posibilidades, ya lo tienes todo visto y calculado, ya no esperas nada, ni lo bueno ni lo malo... y esto precisamente es la vejez."