Acabe de llegir un llibre d'aquells que comences i no pots deixar. L'última trobada, de Sándor Márai. Un llibre d'aquells que quan acaben et deixen esclafat al silló (últimament no puc llegir gitat). Magistral. Fantàstic. Sublim. Pel que conta i per com ho conta. El el podeu trobar en català a l'editorial Empúries. Jo he llegit la versió castellana, editada per Salamandra. La contraportada d'Empúries és impecable, però la de Salamandra incorre en un error massa freqüent: desvetla un element fonamental en la trama que l'autor oculta conscientment fins ben entrada la novel·la. Quina mania, i quines ganes d'afusellar un llibre! Així que, si us decidiu per la versió castellana, intenteu no llegir la contraportada fins el final.
Tinc per costum (ja ho sabeu) subratllar allò que més m'agrada, durant la lectura. Doncs bé: El último encuentro té més fragments amb subratllats que sense. Us en deixe un parell com a tast.
"Sólo a través de los detalles podemos comprender lo esencial, así lo he experimentado yo, en los libros y en la vida. Es preciso conocer todos los detalles, porque nunca sabemos cuál puede ser importante, ni cuando una palabra puede esclarecer un hecho."
"Un día te despiertas y te frotas los ojos, y ya no sabes para qué te has despertado. Lo que el nuevo día te traiga, ya lo conoces de antemano: la primavera, el invierno, los paisajes, el clima, el orden de la vida. Ya no puede ocurrirte nada imprevisto: no te sorprende ni lo inesperado, ni lo inusual, ni siquiera lo horrendo, porque ya conoces todas las posibilidades, ya lo tienes todo visto y calculado, ya no esperas nada, ni lo bueno ni lo malo... y esto precisamente es la vejez."
«El riu per a bé i per a mal», un article de Joaquim Iborra
-
Joaquim Iborra ha publicat avui en *La Veu del País Valencià* un article en
què analitza algunes de les qüestions principals que es plantegen després
de...
Fa 23 hores
9 comentaris:
Quina retòrica més cwenta, no? Sisquiera que la versió valenciana tinga més adequació...
Per cert, el títwl t'hauria donat peu pâ parlar de lo de Manuel de fa dos semmanetes.
Per mí també és una novel.la magistral. Excel.lent recomanació!
Estic amb kwelian, magistral! Recorde que jo també tinc subratllat el segon fragment que has posat.
Em va encantar el llibre, igualment recomane del mateix autor La dona justa. No us decebrà.
Alicia
Hola! des que em vaig llegir aquest llibre no he parat de llegir llibres de Marai és un cant sublim , dolorós, magnífic i d'uns valors tals com l'amistat,la lleialtat ...retrat d'una època que s'enfonsava..una joia!
M'agrada compartir gustos amb tanta gent... Evidentment que recull la suggerència de llegir altres llibres de l'autor. Toni, això de la coentor... la traducció castellana és una mica "rancieta", per al meu gust, però ni així pot apaivagar la força de la narracio.
Marai és úna gran escriptor i, segurament, l'autor hongarès més conegut. Tant de bo a través d'ell molta gent s'interessi per la literatura d'aquell país que és d'un nivell extraordinàri.
Salutacions!
Ieee com va la cossssssssssssssssssssssssssssssssssa!!!! Doncs a mi me n'ha agradat un guaix massa!!! Vull dir-te que la meua opiniÒ com a valenciÀ que soc, es que me n'agradì mès l'article anomenat "De fil i cotÒ"
L'apunto. Perquè aquest em va agradar molt.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada