ICONES

Com cada any, pel 9 d'octubre, corren rius de tinta sobre la bandera, sobre la llengua, sobre el nom del territori, i sobre totes les icones imaginables. Confesse ara, només començar, que partisc de la més furibunda iconoclàstia, i que en realitat m'importa molt la substància, "la cosa", i ben poc el símbol necessàriament arbitrari que la representa.
Val a dir que no volia escriure al voltant de tot açò, però acabe de veure un espectacle dantesc, per contradictori. Al meu poble han abaixat la bandera pel balcó de l'ajuntament mentre sonava... la Marxa Reial!, i després han fet una missa. En eixir, el penó, custodiat per les autoritats locals i per... la Guàrdia Civil (uniformada de gala)!, ha marxat en processó cap al carrer del Rei Jaume I. No, no els he seguit. De fet, en sentit estricte, ni tan sols hi era, perquè he vist tot l'espectacle des d'una finestra de cals meus pares, on estava fent-me un cafenet.  Quina sort, tindre uns pares que viuen enmig de la plaça!
El preàmbul serveix per il·lustrar allò que realment vull dir. Estic segur que les persones que escenificaven l'acte estan convençudes del seu patriotisme (de la seua valencianitat, de la seua espanyolitat, i potser alguna altra -itat que se m'escapa), de la mateixa manera que crec que n'estan convençuts uns altres que al llarg del dia faran actes semblant amb una altra bandera, amb la Muixeranga com a música de fons, sense missa, i sense la presència de la benemèrita. Evidentment que no sóc equidistant, que estic molt més a prop dels altres que dels uns, però, repetisc, des de la més furibunda iconoclàstia. I és per això que algunes coses no les acabe d'entendre. Com ara el fet que el Bloc s'haja sumat a la "processó cívica" que mentre escric açò s'estarà celebrant a València. S'equivoquen. O crec que s'equivoquen. Sí, ja he llegit el que diu l'Ignasi Mora al Pica'm. Ben argumentat, sens dubte, però estratègicament erroni.
Que el PSOE d'Alarte, que és un partit espanyol i espanyolista, intente caçar vots a la caverna blavera, ho entenc, tot i que pense que també cometen un error d'estratègia. Però que el Bloc se sume a aquesta manifestació intrínsecament coenta i fatxa, ni ho entenc jo ni una gran part dels seus militants. I si no ho entenen molts militants, no cal dir què en pensaran potencials votants (com ara, jo) no adscrits a la coalició.
Volen donar una imatge de normalitat. Quina normalitat? No volen que PP-PSOE monopolitzen el "sentiment valencianista". Mireu, aquest "sentiment valencianista" subsidiari del més cerrill espanyolisme, aquest sentiment valencianista farcit de falleres i paelles, d'Albuferes i maredeuetes, que el monopolitzen tant com vulguen: tot per a ells. I si es tracta d'intentar abandonar l'anonimat i la indiferència amb què els tracten sistemàticament els mitjans de comunicació (manipulats per qui sabem), han triat justament la foto equivocada.
A alguna gent (més de la que alguns pensen; jo diria que a la immensa majoria dels que dipositen un vot en cada elecció), els dóna exactament igual si el territori es diu País, Comunitat, Regne o República Popular Independent. També els és indiferent si la bandera porta blau, verd, o un farbalà amb floretes. Aquesta gent vota els partits que pensen que els poden representar amb eficàcia. D'altra gent no. D'altra gent vota icones: la bandera espanyola, la bandera amb blau (o sense), el País Valencià o el Regne de València (de Valencia, perdó). I molts votants del Bloc, pense, són d'aquest segon grup: voten País, bandera sense blau, i la Muixeranga. Són les icones del seu sentiment col·lectiu, si més no perquè els contraposa a tot allò que representa el que no volen ser. Trist, però cert: els símbols van a la contra, en un costat i en un altre. És una opció nascuda ditectament dels anys de la transició (abans, però radicalitzats i enquistats en aquesta època), i els dóna igual si històricament i legítima correspon una cosa o una altra. Ja us dic jo que totes les opcions són en última instància arbitràries, però ho podeu trobar explicat amb més rigor a Vent d Cabylia, de Vicent Baydal (tot i que en alguns aspectes estic en desacord). Els dóna tan igual com als altres, que criden sense vergonya Viva España! sense voler saber res d'història, ni de drets, ni de Furs, ni de greuges. En definitiva, hi ha també molt de vot visceral, en un costat i en un altre. I la manera d'arreplegar-los és defensant la simbologia que els és pròpia. I, a més, governant amb eficiència allà on es té l'oportunitat de fer-ho.
És la cançó de sempre: intentant arreplegar quaranta vots en territori hostil, se'n van quaranta mil que tenien dins del gamber. Si no, el temps ho dirà. I si em sap greu és justament perquè no sóc d'aquells que els dóna igual qui governa, i qui m'agradaria que ho fera adopta una postura (estratègicament) equivocada.