Gràcies a Mercedes, a la seua veu, a les seues cançons i al seu crit de lluita contra els tirans. Fins sempre.
Perdut per Madrid
-
Un amic m'ha fet pensar en una cosa que em va passar una vegada a Madrid;
una mena de pèrdua absoluta que va acabar sent un regal del destí.
Jo tenia 1...
Fa 16 hores
2 comentaris:
Vaig veure Mercedes Sosa (q.e.p.d.) en una festa del PCPV a Alaquàs (crec que era el 1983) Quan acabà el concert anàrem a saludar-la (vaig anar obligat per la meua núvia, perquè a mi em resulta violent això de dirigir-me a una persona que no conec) Mercedes Sosa em va abraçar. Era càlida, blaneta, acollidora, propera, dolça... Que em pau descanse per sempre d'aquest món miserable, d'aquesta vall de llàgrimes i visca per sempre amb Déu Nostre Senyor. Amen.
No deixeu d'escoltar els seus dos últims discs: Cantora 1 i Cantora 2. Dues vertaderes joies.
Publica un comentari a l'entrada