Gràcies a Mercedes, a la seua veu, a les seues cançons i al seu crit de lluita contra els tirans. Fins sempre.
Planiana (149)
-
El que m’agradà potser més de París foren les llibreries. Quina
meravellosa, abundant, riquesa de llibres! Jo em trobava en el millor
moment per a compre...
Fa 3 hores

2 comentaris:
Vaig veure Mercedes Sosa (q.e.p.d.) en una festa del PCPV a Alaquàs (crec que era el 1983) Quan acabà el concert anàrem a saludar-la (vaig anar obligat per la meua núvia, perquè a mi em resulta violent això de dirigir-me a una persona que no conec) Mercedes Sosa em va abraçar. Era càlida, blaneta, acollidora, propera, dolça... Que em pau descanse per sempre d'aquest món miserable, d'aquesta vall de llàgrimes i visca per sempre amb Déu Nostre Senyor. Amen.
No deixeu d'escoltar els seus dos últims discs: Cantora 1 i Cantora 2. Dues vertaderes joies.
Publica un comentari a l'entrada