dilluns, 7 de setembre de 2009

TELEFONIA MÒBIL

Tinc un mòbil nou. Mòbil, no portàtil, com s'entesta un amic meu. Bé, en realitat per a aquest ús mòbil i portàtil poden considerar-se sinònims. En cap cas cal pensar que el mot mòbil és incorrecte. El meu amic diu que si fóra mòbil es mouria per si mateix. No. Error: si fóra així, seria automòbil. De fet, també ho és, si posem en marxa el vibrador. Però més val que no entrem en qüestions escabroses.
En definitiva, que tinc un mòbil nou. I ací és on volia anar a parar: només serveix per parlar per telèfon. Ho he aconseguit.
El cas és que fa uns dies vaig rebre un missatge de la meua companyia operadora per dir-me que com que feia tant de temps que no canviava els punts, els perdria en un termini determinat. Per simple curiositat, vaig anar a una botiga i vaig preguntar. Efectivament: o feia el canvi, o perdia els punts.
- Però si el telèfon va bé!
- Home, és una mica antic. Si vols t'emportes el nou amb els punts i te'l guardes. Ja el tens quan se't trenque aquest.
Fantàstic. Em donaven un telèfon nou, sense posar ni un duro, condició indispensable de part meua. Vaig dir que em donaren el més senzill que tingueren. Si podia ser que no fera fotos, que no fregira ous ni m'avisara del canvi d'oratge.
- Els que tu vols estan ja descatalogats del sistema de punts.
- Però n'hi ha?
- N'hi ha, però no els vol ningú.
-Jo en vull un.
- Però és que tens un sac de punts i te'n pots emportar de bades un de puta mare.
- Per a mi un de puta mare és el que només serveix per trucar i perquè em truquen. Mai no he fet servir la resta de coses.
Ja estàvem com l'última vegada (farà uns cinc o sis anys). Vaig haver de carregar un aparell amb càmera de fotos i no sé quantes foteses més perquè m'eixia més barat en el sistema de punts que d'altres més senzills. Una xica que esperava al meu darrere al·lucinava. Al final, mig en broma, va dir:
- Si vols jo te'n compre un dels que tu vols i tu em regales el que jo vulga amb els teus punts.
- Fet.
Ara al·lucinava de debò.
- Que no home que no, que em sap mal!
- Que no, que no, que a mi em fas un gran favor.
Una mica envergonyida, la xica començà la tria.
- Però de veres? Estàs segur?
- Que sí, dona, que sí.
Acabà agafant-ne un amb càmera de fotos (això ja ho porten tots), bluetooth (també ho porten quasitots), i no sé quantes coses més. Després jo en vaig triar un que valia 26 euros, de prepagament. Em feia tant de goig, que vaig decidir canviar la targeta d'aparell, tot i que el meu funcionava perfectament. El motiu del canvi és que el nou no pesa res, i a més és supermenut.
- Clar! Com ha de pesar si no porta res? -es burlava el venedor.
Estic més content que un gos amb un lleu. És fantàstic, aquest telèfon. Si ho arribe a saber me'l compre abans. Hauria estat capaç de pagar fins i tot els 26 euros, però me'ls he estalviat. La xica també se n'anà pegant salts d'alegria. Crec que tenia la sensació que m'havia enganyat. Jo la veritat és que no ho sé. Només patisc perquè els meus alumnes es burlaven del vell, i no vull ni pensar que passarà ara amb el que, segons el venedor, és encara pitjor. I estem a punt de començar el curs. Que Déu ens agafe confessats.

4 comentaris:

cistella de llum ha dit...

Ostres! I jo que em pensava ser-ne l'únic! També jo tinc un mòbil de 26 euros sense càmera, ni bluetooth ni cap altra mandanga, al qual li dura la bateria tota una setmana, no pesa res i és tan menut que te'l pots posar a la butxaca sense que moleste.
I sí, que Déu ens pille confessats...

Jesús Párraga ha dit...

Cistella de llum! M'has furtat el meu heteromòbil (que no automòbil)? Perquè me n'ha desaparegut i per la descripció que fas eixe és el meu!

aivakalokaiva ha dit...

el que sembla que no et va dir el de la botiga es que automàticament i sense cap signatura, al adquirir eixe meravellós mòbil amb els punts, et renoven el contracte amb la companyia subministradora del servei de telefonia mòbil per any i mig mes, i que si ara volgueres canviar et cobrarien la càmera, el bluetooth, el wifi, les ganes de pixar i el que no està escrit ;-)

Josep Lluís ha dit...

Crec que feres bé, els dos n’heu eixit beneficiats. Un cas clar de simbiosi breu (tant de bo tots els intercanvis humans foren així de fàcils...) la teua trobada amb aquella xicona. Jo he aguantat amb un Nòkia 2100 (pantalla blanc i negre, trucar, SMS i para de comptar) durant 5 anys. La gent se'm burlava, mentre ells havien de canviar de mòbil cada 3 mesos perquè el pobre coret de les seues màquines amb mil “pijades” no aguantava tanta matraca. El més trist és que els agradava, ser dins eixa voràgine consumista.

Ara, si em descuide amb qualsevol botó, el nou mòbil se’m connecta a Internet, o es posa a gravar un vídeo. Un fer la mà, vaja.

Tranquil, algun dia s’estilaran els mòbils vells, com els Wolkswagen escarabat, com els vells xandalls Adidas, com les ulleres de pera. Llavors la nostra hora haurà arribat.