Cinquanta anys sense Carles Riba. Fent una llambregada ràpida per la catosfera he vist que en són molts, els blocs que el reconden. Us n'enllace uns quants.El bloc de Mercè Climent
Raons que rimen
Xarel-10
Uendos, greixets i maremortes
I m'hi sume a l'homenatge: un tastet de les Estances.
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l'assalta en sa tranquil.la via:
a l'un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl.lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L'alba
neix plena de records; d'elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents -cendra tornà llur pit- el secular
heretatge de joia que dintre l'aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l'innúmer deute clama de dins l'abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d'altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventrem un flam d'encís.
Entrades
4 comentaris:
Gínjol, jo en porto detectats (i comentats) vora la trentena. I la cosa no s'atura.
Magnífica, com sempre, la resposta de la catosfera!
Gràcies per enllaçar el meu blog, com ha dit en Pàmies n'hi ha una bona colla per triar.
Entre tots, una mica cadascun, hem fet un gran homenatge a un clàssic de les nostres lletres.
Bonico homenatge que li estan fent entre tots!!
Henm fet el que calia. Gràcies per l'enllaç.
Publica un comentari a l'entrada