El fragment de la setmana passada, com ha quedat clar als comentaris, era de L'últim tren, de Vicent Borràs. No cal dir que us el recomane, com la resta d'obres de l'autor i com totes les obres que apareixen en aquesta secció.
Aquesta setmana, introduïrem una mica de marro, que de tant en tant també va bé. Qui ha escrit açò? En quina novel·la? Una pista: algun desaprensiu s'ha inspirat en aquest passatge i l'ha introduït en un relat propi com si fóra de la seua collita. És que hi ha gent...
Ell accelera el sacseig, compassat, enèrgic, l’alé se li mig talla, les parpelles d’ella se li acluquen fins que només s’hi distingeix una ratlleta de blanc de l’ull i l’altaveu sosté miraculosament una nota de mig minut eterna, eterna, eterna... que ofega l’aliret aflautat d’ella i el gemec inhàbil d’ell.
Planiana (119)
-
Per Claudel la màxima socràtica «Coneix-te a tu mateix» és falsa. És
impossible de conèixer-se a si mateix, perquè el fons de cada persona és el
no-res. ...
Fa 1 hora
Entrades
3 comentaris:
L'Hereu d'Alan Greus.
Malgrat tinc una memòria pèsima, aquest passatge m'ha sigut fàcil de situar.
El del Vicent també el sabia, però "L'últim tren" me'l vaig rellegir l'any passat, el tenia molt més recient.
Merxe.
D'acord. Encert ple, Merxe.
Anava a dir-ho jo quan veig que la Merxe se m'ha avançat!
Publica un comentari a l'entrada