dissabte, 25 de juliol del 2009
NOVA ENQUESTA: OPOSICIONS
Anem a penjar una nova enquesta. Aprofitant que han acabat els processos d'oposició en què molta gent s'ha vist immersa, per una causa o per altra (opositors, membres de tribunal, preparadors, els sofrits familiars d'uns i altres...), intentarem veure què en pensa la gent. Hi ha dos vessants. Primer, si el sistema d'oposició és el més adequat o no. És a dir, si les proves són les més ajustades a les necessitats: si entren els més preparats o no. Ací podeu considerar el que vulgueu: si es dóna prioritat als interins en la fase de concurs, si els exercicis són els més adients, si la prova pràctica és necessària o no... Ho podeu deixar als comentaris. I per un altre costat, es tracta de saber si penseu que hi ha trampes en el procés o és completament legal. És a dir, si hi ha nepotisme, prevaricació... En el suborn no vull ni pensar. Però també podeu dir la vostra. Quan acaben les votacions jo diré la meua. A la dreta teniu l'enquesta, amb quatre opcions, que barreja els dos vessants de què hem parlat. Apa! A votar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Supose que l'opinió al voltant del sistema d'oposicions depen de la situació laboral-administrativa de cadascú. És difícil argüir amb objectivitat quan es tracta del propi lloc de treball. Potser la meua opinió estarà condicionada per aquests supòsits. En concret jo vaig traure les oposicions a professor agregat de batxillerat a la primera i amb el número tres del meu tribunal sense que hi haguera (que jo sàpiga i, si més no, al meu cas) trampa de cap tipus. Pense que el sistema d'accés a la funció pública mitjançant concurs-oposició és el més adient (independenment de possibles disfuncions) bàsicament per una raó: el funcionari inamobible és la essència de l'estat modern. La garantia d'indepèndencia i permanència de "l'estat" front al "govern" que és quelcom de làbil. Precisament la tendència pre-post-moderna d'"externalitzar" serveis a base de contractar personal amb relació laboral Govern-Treballador, o més aviat Govern-Empresa de serveis unipersonal autònoma és una tendència prou perillosa per a l'estat i per al personal al servei del poble sobirà, el funcionaris. Tanmateix n'hi ha sindicats que prefereixen la figura del contratat laboral fix que el professor funcionari... No sé. Potser és tracta (encara) del costum obrerista de dir-nos "treballadors de l'ensenyament" perquè "funcionari" pareix que tinga connotacions burocràtiques prou negatives.
Hi faltarien altres opcions. Una seria "No és adequat, però no sé si hi ha trampes."
El que tinc clar és que el sistema d'oposicions és carca.
I voldria tenir la seguretat que no hi ha trampes, però com que no la tinc... mantinc el dubte.
Carca? i això que vol dir referit a les oposicions?
A mi no em sembla el més acertat. Una mateixa programació i amb una exposició semblant d'un any a l'altre pot canviar la teua nota considerablement. Está clar que el que compta es l'exposició de la teua feina, pero es possible d'avaluar tot el treball d'un any de programació en 1 hora? Em sembla absurd. Crec que el tribunal deuria de revisar les programacions, les unitats i veure a més de l'exposició, si realment hi ha un veritable treball darrere. Però clar, quina utopia, fer que un tribunal repasse cuaranta programacions del començament al final i que després et qüestione el que no li semble bé...home es una burradaaa, veritat?
A més a més una persona pot obtenir plaça amb un 6 en un tribunal concret i altra dins d'altre tribunal amb un 9 no obtenir-la.
Enfi, és el que pense, crec que s'haurien de buscar altres mitjans, per no parlar-ne dels veritables "enxufes" que existeixen i existirán.
Publica un comentari a l'entrada