Avui m'ho han repetit tres vegades. De primer a l'institut. Com que treballen al mateix lloc que jo i fan el mateix calendari, ho saben, i la cosa tenia aspecte de retret. "Ja he vist al bloc que estàs de vacances. No sé quina sort tens, perquè ací encara estem tots treballant!". Evidentment. Treballarem fins el 30 de juny, i al juliol encara haurem de fer algunes coses. La setmana que ve lliurarem butlletins (dilluns), atendrem pares, mares i alumnes per revisar notes i explicar-los què han de fer a setembre per recuperar, si és el cas, i tot això. Després, reunions de departament, memòries, claustres... En fi, que de feina, n'hi ha. No tenim tantes vacances com la gent pensa. És una idea general que quan els xiquets no van a escola, el mestres tampoc ho fan. I això és fals. Però som-hi! Al migdia, mentre prenia café, una altra vegada. L'amo del bar (del pub) hi ha insistit. "Estaràs bé, ja de vacances!". "Que no, home, que no, que no estic de vacances!". "No? Doncs el meu fill m'ha dit que dilluns ha de replegar les notes i ja no ha de tornar". El fill no, però jo sí. I a la vesprada una altra vegada. "Què? De vacances? Ja he llegit que ho deies al bloc". Jo no vaig dir això al bloc (ací mateix). El que vaig dir és que havia passat un període de molta (moltíssima) feina. Que començava un període de relax, exactament. Relax: aquest era el títol de l'apunt.
No sóc dels que em queixe del calendari, ni de l'horari de professor. És més, crec que són fantàstics, i ens permeten gaudir tots els caps de setmana, l'estiu, pasqua, falles (en aquest darrer cas jo no les gaudesc gaire...). Però també és cert que la rutina diària es veu trencada sovint per períodes frenètics, sobretot coincidint amb les avaluacions. Cada avaluació tinc la sensació que arribem a hora de corregir i posar notes de miracle. I si amés s'ajunta aquest període amb una altra ocupació, com m'ha passat a mi, la cosa arriba al caos. Això era el que deia ahir: que s'havia acabat el caos. Vacances encara no. Les vacances les començaré més endavant. Això si el pare d'un xiquet de dos anys i mig pot dir mai que està de vacances. Diguem-ne que no té l'obligació d'anar a treballar, que és ben diferent.
Entrades
9 comentaris:
A ma mare i a ma tia, mestres, també els senten fatal eixos comentaris.
Ànims fins que comences les ben merescudes vacances!
Per cert, quina imatge la del flotador...
Hem rectificat. Tens raó, ens hem equivocat amb el títol. El motiu és ben senzill: t’ho cregues o no, hui hem estat a partir del migdia un tant allunyats del que succeïa pel món. Són els avantatges i inconvenients de la muntanya. A l’arribar a casa hem continuat desconnectats exceptuant uns minuts on hem decidit traure aquest post que teníem als esborranys des del dissabte passat després de la manifestació a València ciutat contra la corrupció i que per diversos motius l’havíem oblidat. Al llegir els teu comentari és quan hem esbrinat el per què de les teues paraules i per tant ens hem adonat que, efectivament, havíem posat la pota fins la gola amb el titular. Lamentem el haver donat peu a una mala interpretació i per això l’hem complimentat amb les paraules específiques per a resaltar les nostres autèntiques intencions. Per això el mantenim. Agraïm sincera el teu gest i tornem a disculpar-nos. Salut.
Gràcies Vicent.
Amic ginjoler,
Sóc habitual en este debat de les vacances dels mestres, Cris, la meva amiga, parella, nòvia i companya, és professora de l´ESO i sempre estem clavats en esta conversa. Davant d´això, vull fer-te unes puntualitzacions:
1- Els mestres / professors sí que teniu més vacances, però per això cobreu menys per al grup del funcionariat al que pertanyeu.
2- Vosaltres, els professors, no teniu el per què de sentir-vos aludits en el tema de les vacances. O sou vosaltres el conseller que decideix les vacances que heu de tenir? Ell,el conseller del ram, ha decidit les vacances que heu de tenir, que siga ell qui les justifique.
3- Sóc un apassionat seguidor del teu bloc i et fag propaganda entre la meua clientela de Fortaleny (Ribera Baixa), encara que siga la primera vlta que hi participe.
4- Enllaça´t el meu bloc, com jo tinc el teu enllaçat: blocdeltauro@blogspot.com
Pau Bou Grau, Tibu.
Molta mala hòstia és el que n'hi ha amb allò de les vacances del professorat, i molta enveja. Jo quan em diuen alguna cosa amb la intenció de rebaixar la professió (que traduït és "per a allò que feu teniu massa vacances"), quan sent això sempre dic "la facultat està oberta per a tots però no patisques et recordaré quan estiga en la platja i tu estigues trevallant" Sí, sí, no és massa caritatiu el que dic... però el que pense encara és pitjor.
Urbà, sincerament, no t'imagine —com tampoc no m'imagine a mi— passant l'estiu com en la il·lustració de l'apunt. No anar a classe és una cosa (que s'agraeix), estar tombat a la bartola n'és una altra de molt diferent.
La meua dona és professora de secundària i jo he fet més hores que un xinés en el Maresme de tasques domèstiques i d'atenció al xiquet per a que ella poguera traure avant les correccions d'examens i la preparació dels claustres. I encara té pendent, per a les "vacances" les maleïdes programacions.
No em queixe per mi. Per això estem i em crec el repartiment de tasques domèstiques. Però em fa riure allò dels privilegis dels professors (per no esmentar com estan de salvatges les criatures i l'estrés i desesperació que això crea). No fotem.
Vacances, vacances! Quan jo estudiava el BUP (o tempora, o mores!) començaven el curs allà per la festa de la Mare de Déu del Pilar i finalitzaven les classes el 11 o el 12 de juny. Allò si que eren vacances i no esta merda que tenim ara. I tot per culpa de la LOGSE.
És gratificant veure com sis persones estan més o menys d'acord amb tu, perquè la immensa majoria de la població només fa que despotricar contra els mestres. Tot el que dieu és cert: les vacances no es fan pensant en els mestres, sinó en els alumnes, i a més ells en tenen més que nosaltres. També és cert que si a algú li agrada el calendari, que es faça mestre, que això no se li nega a ningú. També que som els del mateix grup i nivell (grup A, nivell 24) que menys cobrem. També que... I Tibu, el teu bloc el tinc enllaçat fa cent anys!
Publica un comentari a l'entrada