Com que he hagut d'enllaunar alguns apunts, per poder acomplir el meu compromís diari (que, mirant-ho bé, no és ben bé un compromís), ací teniu un altre tastet de Pavese, amb vídeo inclòs. Com que algú m'ha dit que amb Cesare puc reincidir tant com vulga...
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.
Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.
Passió fingida, el nanoconte de l'androide que continua viu
-
Un dels pocs nanocontes que recordo de memòria (n'he escrit més de 600) és
el primer que vaig escriure de forma conscient.
*L’androide mossega el gelat ...
Fa 1 hora
Entrades
3 comentaris:
Qui t'ho ha dit té tota la raó: amb Pavese es pot reincidir tant com es vulga. I més si s'acompanya el poema amb unes imatges tan boniques.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. El vaig llegir en versió traduïda i m'encanta. L'original entés en tota la seua dimensió deu ser impressionant.
Gràcies, Urbà, per fer-me cas i fer un altre apunt amb un poema de Pavese.
Entre 1955 i 1966, Mario Giacomelli (en "cistella de llum" he parlat d'ell en alguna ocasió) feu una sèrie de fotografies agafant com a títol el primer vers d'aquet poema "Verrà la morte e avrà i tuoi occhi". Era una Es pot veure alguna foto de la sèrie al següent enllaç:
http://www.mariogiacomelli.it/53_ospizio.html
Publica un comentari a l'entrada