diumenge, 28 de juny de 2009

PAVESE. VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI

Com que he hagut d'enllaunar alguns apunts, per poder acomplir el meu compromís diari (que, mirant-ho bé, no és ben bé un compromís), ací teniu un altre tastet de Pavese, amb vídeo inclòs. Com que algú m'ha dit que amb Cesare puc reincidir tant com vulga...



Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

3 comentaris:

en veu baixa ha dit...

Qui t'ho ha dit té tota la raó: amb Pavese es pot reincidir tant com es vulga. I més si s'acompanya el poema amb unes imatges tan boniques.

Marta ha dit...

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. El vaig llegir en versió traduïda i m'encanta. L'original entés en tota la seua dimensió deu ser impressionant.

cistella de llum ha dit...

Gràcies, Urbà, per fer-me cas i fer un altre apunt amb un poema de Pavese.
Entre 1955 i 1966, Mario Giacomelli (en "cistella de llum" he parlat d'ell en alguna ocasió) feu una sèrie de fotografies agafant com a títol el primer vers d'aquet poema "Verrà la morte e avrà i tuoi occhi". Era una Es pot veure alguna foto de la sèrie al següent enllaç:
http://www.mariogiacomelli.it/53_ospizio.html