dissabte, 6 de juny de 2009

FINS ELS COLLONS, D'EUROPA

Diuen que la gent només se'n recorda, de sant Pere, quan trona.Doncs bé, en la campanya electoral que acaben de pepetrar els dos partits majoritaris, ni això. Europa ha estat només una excusa (no massa recurrent) per llançar-se merda els uns als altres. Que sí, que jo ja sé que sóc lladre, però tu més, ha estat l'argument més contundent (i potser lúnic). Les altres tres candidatures amb representació en l'actualitat, evidentment, han tingut menys repercusió mediàtica (és a dir, ningú no té ni puta idea de què volen fer amb Europa, però no passa res perquè les intencions de PSOE i PP ens són igualment desconegudes). Siga com siga, deixeu-los anar, també. Els d'Izquierda Unida han recuperat les velles essències (si les havien deixades mai del tot) amb un nou... líder?, que em fa l'efecte que recupera tots els tics prosoviètics dels comunistes antics. No dels antics comunistes, que em mereixen tot el respecte del món, sinó dels comunistes antics. Crec que l'home encara somia (i té orgasmes) pensant que a la plaça Roja de Moscou tornarà a voleiar la bandera roja amb la falç i el martell. I els "nacionalistes"? Perquè, recordeu-ho, "nacionalista" vol dir "tot aquell que no és nacionalista espanyol", sinó d'una altra nació. O millor dit, el que és nacionalista d'una nació de veritat. És a dir... Bé, ho deixe que m'embolique. El que volia dir és que van en dos bàndols, un de "dretes" i un altre d'"esquerres". A veure quin dels dos és més curiós. El primer, Coalición por Europa (el de dretes), amb els partits diguem-ne conservadors, com CiU, PNB, Coalición Canaria, Partido Andalucista, i... el Bloc! El Bloc Nacionalista Valencià! Un bloc que al País Valencià vol ser d'esquerres i pacta amb EU per acabar a hòsties (hòsties ja previstes abans fins i tot de les eleccions, pel que sembla) i per anar a Europa prefereix la companyia dels carquinyols perifèrics (el sintagma és meu, i la cursiva també) més estantissos i reaccionaris. I per últim, els "nacionalistes d'esquerres", Europa dels Pobles, comandats per ERC, un partit partit (valga la redundància) on van tots amb el ganivet a la boca i dient allò de "mata'm o et mataré", ansiosos per eixir en la foto (i porucs per si no apareixen al muntatge final). El segon pal de paller, el BNG, està més o menys per l'estil. A veure si torna Beiras, que és el meu ídol. Com a mínim és bròfec i fa gràcia! Amb aquest panorama, us ho promet, em vénen ganes de votar al UPyD de Rosa Díez i Ciutadans, a veure si trauren molta representació i se'n van tots en pes a fer la mà ben lluny, a fer manifiestos por la lengua común a l'ombra de l'Atomium (el Atomio, supose, en la seua lengua común, que no és el llatí).

En definitiva, no sé si és el millor apunt per al dia de reflexió. Però em dóna igual: que reflexione sa mare. Estic temptat de no votar, per primera vegada en ma vida. Però sé que al final aniré a fer-ho, només per restar vots a les candidatures que menys em fan el pes. Algunes altres vegades ja he anat al col·legi electoral amb dos dits fent pinça al meu nas i l'altre braç (el que porte el sobre amb la papereta) ben estirat perquè no em cuque. Aquesta vegada, crec que fins i tot si m'acoste a les urnes amb una màscara antinuclear, la pudor em resultarà insuportable.

2 comentaris:

josep m. ha dit...

no et penses que et trobes "tot sol" en aquest món! n'hi havem uns quants que fem escarafalls cada volta que els mercaders de "democràcies" ens volen vendre aquest producte de sospitosa qualitat i pitjor resultat que anomenen "Europa"

Josep Lluís ha dit...

Secunde bona part del que dius.

Ara, una cosa està clara: tots els "peperos" aniran a votar demà, a exercir el seu dret.

I tots els que no ho sou, hi anireu o deixareu que guanyen?