dissabte, 13 de juny del 2009
ENQUESTA: HI HA TRAMPA ALS PREMIS LITERARIS?
La pregunta és clara. En l'apunt anterior teniu una referència a un article de Manolo Baixauli que parla del tema i a un apunt propi que també aporta idees. Siga per nepotisme, per amiguisme, per interessos comercials o pel que siga, els premis literaris són justos o estan donats de bestreta? Està clar que algun n'hi haurà legal i algun il·legal, però parlem de la majoria. Així que la contestació, dual i fàcil: sí o no? Podeu votar a la dreta. La tirarem llarga i donarem un mes per dir la vostra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
I tant que són legals tots els premis
Signat: Família Lara
I una bona merda!
Signat: Mercé Rodoreda i Joan Sales.
Càustic, l'anònim. Crec que el mateix, en els dos casos. No premiar "La plaça del diamant" fou un error històric. Pel que fa a Sales, a més de gran novel·lista (magnífica "Incerta glòria"), editor amb bon olfacte.
Has encertat. També tens tu bon olfacte!
Per respecte a una persona estimada, no diré res més clar, però en tinc constància molt més que directa. És una vergonya, en el sentit literari, i en molts altres.
pos quin desconsol...
alguna cosa amagadeta -o no tant- n'hi haurà per ahi...
Pos no et desconsoles, comtessa, que de tot n'hi ha. I Aina i Vicenç, que algun té trampa està clar, però parlem de la majoria. Jo diria que de la immensa majoria.
Ginjol, sense trampa, sense trampa, no hi ha cap.
Per que no hi haguera trampa caldria una persona, una entitat, una associació, una editorial, que donara diners "desinteressadament" per amor a la literatura i un jurat amb criteri i lliure d'influències, amics, dèries, prejudicis i interessos, fora de la qualitat del que llegeix.
Les coses no són així: comencen per que al jurat li donen una "selecció" d'obres presentades i acaben per que accepten les regles del joc.
Els premis literaris són una moda i un element de propaganda per qui els convoca. Esperar que no hi haja trampa és creure que José de Echegaray, Juan Ramón Jiménez, Aleixandre i Cela tingueren el Nobel perquè eren millor que Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Pla o Mercé Rodoreda.
Està molt bé ser un ingenu, però ser un babau em sembla excesiu.
Una vegada vaig participar en un concurs literari (era jove, inluències dolentes, estudiava filologia, és a dir, era gilipollas). Al jurat hi eren uns quants poetes i narradors d'aquestos que dona la terra: joves promeses que es jubilen sent joves promeses i que reben subvencions de la conselleria i premis de les llibreries progres y fan revistetes (o feien) on publiquen els seus amics... total que els refills de sa mare em donaren només una menció i premiaren alguns amics de llit y barra perque la majoria estaven parats i encara no els havíen fet concejals de cultura de Benifotrem... Ostres quina mala llet se'm posa amb aqueste tema.
Publica un comentari a l'entrada