Gabinete Caligari no són sants de la meua devoció. És més, crec que tenen cançons, i sobretot lletres totalment insofribles. Només cal recordar allò de si algún día fuera juez, decretaría una ley, o allò altre de mi cielito y yo en la suite nupcial... En canvi, però, crec que Cuatro rosas és una cançó senzillament magistral. És per això que us la deixe.
Hay cuatro rosas en tu honor
dentro del vaso que te doy.
Dos son por gemir,
dos por sonreir.
Hay cuatro rosas para ti.
Toma mi vaso y bebe de él
Las cuatro rosas que te doy.
Son del color
De tu ropa interior
Y huelen a rosas como tú.
Hay cuatro rosas en tu honor
y en la botella cuatro más.
Bebe, mi amor.
Esta es tu flor.
Toma mis cuatro rosas.
Bebe mis cuatro rosas
y olvida otras cosas que te di.
Entrades
5 comentaris:
M'agrada especialment una que es diu Pecados más dulces que un zapato de raso, que és un poema de Eduardo Haro Ibars (un dels fills d'Haro Tecglen) de qui sóc molt fan.
Ostres!! Aquesta cançó és molt xula!! Em recorda a quan era (més) jove :-))
Comtessa, la que tu dius també està molt bé. Un repàs pels pecats capitals, tots ells tan temprtadors. I sí, Assumpta, a mi també em recorda quan era (més) jove!
Gabinete, en la meua opinió, ha estat capaç del millor i del pitjor. Es conta que en un dels primers concerts que donà, a Madrid, la seua presentació va ser: "Hola, buenas noches, somos Gabinete Caligari y somos fascistas". Per contra, també tenen cançons memorables com ara Camino Soria o la dedicada al músic Ulises (Tócala Uli?). Jo crec que formen part de la història de la música de l'estat espanyol, amb els seus defectes i amb les seues virtuts.
Una abraçada.
Encara recorde quan la vaig sentir per primera vegada. Era en rádio Dénia, un dia per la nit, i també recorde que la vaig gravar en un casset encara que hi havien moltes interferències. D'això ja en fa uns quants.
Publica un comentari a l'entrada