Retrobar
-
Retrobem els camins que flairen llenya,
els sons de les cançons de sempre,
la suor del joc,
la llum del lloc,
el somriure...
Retrobem el pas sublim de la ...
Fa 8 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
M'unisc al teu adéu a Antonio. A més, a la teua manera, sense més paraules que les necessàries.
Una abraçada.
Fa un moment via Skype intentava consolar a una amiga que plorava la seua mort com si la d'un bon amic es tracatara. Com ella ha dit: "es que ha estat amb mi vint-i-cinc anys de la meua vida sense posar-me els cuernos". La meua dels vint-i-cinc queda encara lluny però no se li recordaré el tipet que semblava anar a trencar-se en qualsevol moment, la mirada perduda i la veu apagant-se en un dels primers concerts que va fer després de la mort de la seua companya Marga.
Tot el dia sentint la seua música i no me'n canse.
Publica un comentari a l'entrada