dijous, 9 d’abril del 2009

ROMANÇO LITERARI 32 / CAOS


Sempre em solc moure enmig d'un cert caos. Trobe imprescindible una mica de desordre (bastant gran) per trobar el neguit que m'impulse a treballar. Però a hores d'ara el desgavell ha arribat a una dimensió incontrolable, i no sé per on pegar. Avui tenia previst incloure una ressenya d'un llibre, però m'ha estat impossible redactar-la. Tinc un munt de lectures pendents: lectures de plaer; lectures que faran els meus alumnes el tercer trimestre i que, òbviament, abans he de llegir jo; lectures ajornades sine die... El despatx està ple de piles de llibres que no caben a les estanteries. El problema és que tampoc no caben més estanteries al despatx. Han començat a arribar els originals del Premi de Literatura Eròtica de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida. Tinc també un dossier amb els treballs dels Premis de Narrativa 25 d'Abril d'Alginet. La gent que m'ha fet encàrrecs m'empaita, em demana el que hauria d'haver lliurat fa quinze dies (o un parell de mesos). Pensava que les vacances de Pasqua significaven un glop d'aire per tirar endavant molts projectes endarrerits, però en fer balanç he arribat a la conclussió que no necessite deu dies, sinó deu mesos. Què hi farem? No ho sé. Com que a espentes i redolons sempre ho tinc tot per al moment que cal (a últimíssima hora i amb la llengua fora, això sí), no em preocupe massa. Ja us contaré com ha acabat tot açò. Potser de moment estiga uns dies sense actualitzar. Com que la clientela també ha baixat molt, per tot això de la festa, alguns ni se n'assabentaran. A la resta, us demane paciència.

4 comentaris:

Marta ha dit...

No em tranquilitza saber que hi ha gent més atabalada que jo, però té quelcom de confortant sentir la solidaritat de l'agobiat :)
Tanmateix, discrepe respecte al caos. Jo necessite ordre -a l'estil feng shui-. Si no, no rendisc. Quines coses.

Francesc Vera ha dit...

I què és la creació sinó l'ordrenament del caos? Ja veig que no sóc l'únic a qui li passen eixes coses...

Francesc Mompó ha dit...

De vegades, solament de vegades, clar, sota pressió rendim més; a mi em passa. El caos? També és necessari un poc de caos, però l'és només per als altres, nosaltres el tenim bastant dominat. Si més no, això ens creiem.
Una abraçada solidària

Ferran Cerdans Serra ha dit...

col.lapse

tot el que he de fer,
en genèric,
m'impedeix iniciar
tot el que he de fer
en concret.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008


Bonaparte conduïa a vegades part dels seus exèrcits a una situació angoixant perquè treguessin el màxim d'ells mateixos... ÀNIMS!!