DE SARAU EN SARAU, COM ELS DOLÇAINERS

Abril i octubre solen ser dos mesos molt carregats d'actes culturals. Els mercats de sant Jordi i de Nadal copen la pràctica totalitat d'edicions i presentacions de llibres. És per això que no saps on acudir. Entre ahir i avui, tres saraus literaris, i uns altres tants que m'he deixat per incompatibilitat. Ahir a la vesprada a Algemesí, al bateig literari de Vicent Climent. L'oficina dels contes fets a mida, es diu el llibre. Encara no l'he llegit, òbviament. El meu fill sí, i li ha agradat. No m'agraden les etiquetes, ja ho sabeu, però la història està concebuda per a gent una mica més major. Bàsicament, per a gent que sàpia llegir, cosa que Urbà (el xicotet) no domina encara, amb els seus dos anys i mig. Però li han agradat molt els dibuixos, especialment un tren que no para de mirar i assenyalar amb el dit, mentre crida un tren! un tren! No en necessite més, per saber que la tasca de Ramon Rosanas ha estat eficient. Bé, els meus ulls també hi compten, i em diuen el mateix. El padrí del bateig, Enric Lluch, també conegut darrerament com l'avi dos a un. No cal dir que eficaç també, el seu parlament. Tot això a peu dret, a la llibreria Samaruc, i envoltat de coneguts.

Aquest mateix matí, visita a l'IES Sant Vicent Ferrer de València. Els alumnes de quart d'ESO havien treballat Femení singular i he anat a fer una xarradeta. Una conversa, més aviat, perquè han estat ben actius i es notava que havien paït bé l'obra, amb l'ajuda dels seus professors. Dia de retrobaments, per tant, perquè fa un temps hi vaig treballar dos cursos. Content de retrobar Isabel i Miracle, companyes durant aquells anys, i també de retrobar Vicent Torres, excompany de facultat a qui havia perdut la pista i que treballa al Sant Vicent des d'enguany. També, molt de raspellot, he pogut saludar Rafa Boluda. Hi hauré de tornar per veure Jordi, Pepa i Lluís.

Per acabar, un acte una mica més seriós. A la Casa de la Cultura de l'Alcúdia, presentació d'Acció Valenciana (1930-1931), la consciència desvetlada, de l'amic Santi Vallés. Dalt de la tarima, Francesc Martínez Gallego, professor de Periodisme a la UV i regidor de cultura de l'Alcúdia, Robert Martínez, alcalde, i Ascenció Figueres, presidenta de l'AVL. Com veieu, una cosa molt més formal, però interessant i amena pels parlaments ponderats dels locutors. No cal dir que tampoc no he llegit encara el llibre de Santi, però tenint en compte els antecedents, de segur que és ben interessant. A més, tracta un tema potser un tant específic però que m'apassiona. Ja us en parlaré.

I de moment descans, fins que arribe la Fira del Llibre, si no surt cap bolo imprevist. El col·leccionista de fades, novel·la de Josep Ballester que obtingué l'últim Ciutat d'Alzira i que es presentava a València, l'he deixat per a principi del mes que ve, que es presentarà al poble del premi i del premiat. Crec que és bo veure els equips quan juguen a casa, on rendeixen més. Sobretot si es tracta d'un bon equip, com és El col·leccionista de fades que ja he llegit i que m'ha agradat molt. Ja us en parlaré. I també buscaré alguna altra ocasió per assistir a alguna xarrada de Biografies parcials, que avui es presentava a Sueca dins del cicle de les Tertulies de cal Fuster. També l'he llegit, i també m'ha semblat molt interessant. Promet parlar-ne, igualment.

O falten caps o sobren barrets. Un prec: senyors autors i senyors editors, organització. Diversifiquen llançaments i actes. Potser estiguen saturats abril i octubre.