Potser avui us diga una cosa que no sabeu. De segur que no la sabeu, perquè no l'he dita mai a ningú. Tots tenim els nostres secrets, i alguns, fins i tot, són confessables.
M'encanta la màgia, i especialment els jocs de manipulació. M'encanta el Juan Tamariz, però m'agrada especialment un mag argentí que es diu René Lavand. A més de ser un mestre de la manipulació, ho fa només amb una mà, perquè va perdre el braç dret en un accident. Lavand, a més de fer la prestidigitació, munta autèntics espectacles en què les històries que conta (i com les conta!) són tan importants o més que la pròpia màgia. Us deixe el vídeo, però us conte abans el que realment és el secret: René Lavand, i concretament aquesta performance que ens trasllada a un vaixell-casino del Mississipi, va inspirar el personatge de Clemente, el tafur manxol pare de Dorita de la meua novel·la La màquina ronca.
Si en voleu saber més podeu punxar ací.
Una carta de Josep Iborra a Josep Garcia Richart (fragment) («El vici de la
introspecció»)
-
Navajas, 27 de setembre de 2006
Benvolgut Richart:
No, de moment no pense tornar a València. Depèn de l’oratge. Aquests dies
fa un sol esplèndid i un a...
Fa 6 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada