Això de les versions és una cosa molt curiosa. Com a mostra, aquesta cançó. Original d'un grup uruguaià que es deia Kano y los bulldogs (!!), només es va fer popular quan la cantaren Los secretos, fins al punt que molta gent pensa que és dels Urquijo i companyia. No he pogut trobar la versió original, però cantada per Los secretos em sembla un tema fantàstic. Us deixe una relíquia de vídeo del programa de TVE Caja de ritmos, amb so i imatge certament deficients. A sota us deixe també la cançó en format audio perquè la gaudiu com cal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Los secretos és el grup de pop-rock hispà més honest que mai no he vist. Les seues guitarres d'un so net i cristal·lí, la veu dels germans Urquijo languida de vegades a punt de trencar-se en un plany, les seues lletres tocades sempre pel desencantant i el desamor, la combinació de pop-rock amb balades de contri-rock els dota d'una personalitat característica que m'apassiona.
La tragèdia des dels seus inicis, quan encara no es deien los Secretos sinó Tos, els ha perseguit.
Per a mi són junt a Nacha Pop i Los Elegantes la banda de pop-rock més bona dels vuitanta a l'Estat Espanyol.
Ara que està molt de moda, sobretot en cercles indies, la música d'arrels nord-americana em sembla molt adient la reivindicació de Los Secretos. Als no iniciats els recomane rastrejar el seu cançoner menys conegut, perquè hi ha autèntiques joies. Això, malgrat no ser considerada en el seu moment, ni ara, entre les bandes més cool de La Movida.
Coincidesc amb els dos. Les meues preferides són aquesta, Colgado, Hoy la vi... En realitat quasi totes. I de l'època de Tos, boníssimes també.
Publica un comentari a l'entrada