CONSOL
El meu marit se n’anà a comprar tabac i mai més no ha tornat. Segons sembla arribà justet a l’estanc, en el mateix moment que l’ama, fent puntelletes, intentava abaixar la persiana metàl·lica. Ell, que sempre ha estat molt galant, la hi ajudà. Estant els dos en aquella postura en què les voluptuositats femenines són inocultables, les coses vingueren de manera que acabaren redolant pel terra, a la part de dins de l’establiment, amb la porta ja barrada.
El meu marit volia comprar tabac i ara es passa la vida venent-ne. I és que sempre ha estat un trompellot!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada