Avui sadollaré dues debilitats personals: la poesia de Maria Mecé Marçal i la veu de Miguel Poveda. Preciós el poema, la veu de Miguel i la música d'Agustí Fernández.
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
Rapidesa i lentitud dels canvis històrics
-
Klemperer estava convençut que el règim de Hitler cauria, que no duraria
gaire, però que ni ell ni els seus no ho veurien. En el seu cas concret es
va e...
Fa 2 hores
Entrades
4 comentaris:
Desglaç de Miguel Poveda és un disc que m'apassiona. D'entre totes les cançons m'agrada molt "Jo, l'invertit de cos i ànima", la lletra de la qual és un poema de Sebastià Alzamora.
Estic amb el que diuen per ací, el Desglaç de Poveda m'encanta m'encanta, i esta cançoneta l'adore!!
D'acord amb els dos. Desglaç és una passada. I per mi les millors cançons Jo, l'invertit... i Cançó del bes sense port.
com una trena negra.
Publica un comentari a l'entrada