Avui sadollaré dues debilitats personals: la poesia de Maria Mecé Marçal i la veu de Miguel Poveda. Preciós el poema, la veu de Miguel i la música d'Agustí Fernández.
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
Programa d'actes
-
Estic convençut de què es tracta d’una altra manifestació de la coneguda s*índrome
de tindre-ho tan a mà*. Però no deixa de resultar(-me) cridaner que,
...
Fa 2 hores
Entrades
4 comentaris:
Desglaç de Miguel Poveda és un disc que m'apassiona. D'entre totes les cançons m'agrada molt "Jo, l'invertit de cos i ànima", la lletra de la qual és un poema de Sebastià Alzamora.
Estic amb el que diuen per ací, el Desglaç de Poveda m'encanta m'encanta, i esta cançoneta l'adore!!
D'acord amb els dos. Desglaç és una passada. I per mi les millors cançons Jo, l'invertit... i Cançó del bes sense port.
com una trena negra.
Publica un comentari a l'entrada