dilluns, 30 de març de 2009

EL TASTET 17 / MARIA MERCÉ MARÇAL I MIGUEL POVEDA

Avui sadollaré dues debilitats personals: la poesia de Maria Mecé Marçal i la veu de Miguel Poveda. Preciós el poema, la veu de Miguel i la música d'Agustí Fernández.



L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

4 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

Desglaç de Miguel Poveda és un disc que m'apassiona. D'entre totes les cançons m'agrada molt "Jo, l'invertit de cos i ànima", la lletra de la qual és un poema de Sebastià Alzamora.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estic amb el que diuen per ací, el Desglaç de Poveda m'encanta m'encanta, i esta cançoneta l'adore!!

ginjol ha dit...

D'acord amb els dos. Desglaç és una passada. I per mi les millors cançons Jo, l'invertit... i Cançó del bes sense port.

Begonya Mezquita ha dit...

com una trena negra.