dissabte, 28 de febrer del 2009

TROSSOS I MOSSOS 8


  • Adéu a Carmelina Sánchez Cutillas. Matèria de Bretanya va significar en el seu moment una fita important en la literatura catalana, i molt especialment en la que es fa al País Valencià. Que descanse en pau.
  • A Saps què vull dir-te? apareix una ressenya-crítica de Plagis. Uffffff, quina feinada que ha fet Josep Lluís, amb quadre sinòptic dels personatges inclòs! Te'l robarè i l'aprofitaré, ja ho saps. De fet ja te l'he plagiat i l'he posat a dalt de l'apunt. A més d'això, moltes gràcies. Es nota que has fet una lectura exhaustiva. I si a més parles (molt) bé de la novel·la... Una llàstima que no sàpia de quin Josep Lluís es tracta, per fer-te arribar un pernil.
  • A més, sóc una promesa literària. Diuen a Bromera de lletres que ho diuen a Caràcters, tenint en compte la crítica de Plagis que us vaig reproduir ací mateix. Ja m'està bé, el rol de promesa. I al Xavi Sarrià crec que també. A Francesc Bodí, a hores d'ara... Francesc em sembla un valor consolidat (i segur, com demostra en totes les obres).

  • Escola Valenciana celebra la seua VI nit. Guardons, soparets, presentació de projectes futurs... Impecable la trajectòria de l'entitat, especialista en sumar i no restar; especialista en agombolar tota la gent que creu en la llengua i en l'ensenyament. Sense capelletes i disputes estèrils, com aquesta de la Setmana del Llibre Català. Crec que és el camí. Chapeau.

  • El vídeo divertit de la setmana ja el teniu al post d'ahir. És el de Fabra fent-ne de les seues. Però és especialment curiós el paperet que fan els dos personatges que té al costat. El de la dreta tindria pinta de mafiós mexicà si no fóra perquè la imatge del propi Fabra eclipsa qualsevol pinta de mafiós a deu quilòmetres a la redona. O potser no l'eclipsa tant. I el de la dreta sembla el típic tonto útil posat a posta només per riure les gracietes del capo. Impresionant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"sóc una promesa literària. Diuen a Bromera de lletres que ho diuen a Caràcters, tenint en compte la crítica de Plagis que us vaig reproduir ací mateix".

Ja em perdonaràs la impertinència, Urbà, però no he sabut trobar el concepte de "promesa" ni en l'apunt de Bromera de lletres ni tampoc en la crítica apareguda a Caràcters. Què ens podries aclarir com has arribat a aquesta conclusió?

Un lector de Plagis.

ginjol ha dit...

T'ho puc aclarir, anònim lector. El títol de l'apunt de Bromera que us enllace és, textualment, "Tres promeses literàries". Se suposa que som Sarrià, Bodí, i jo mateix, dels que s'hi parla. La meua opinió ja la saps per l'article.
Una abraçada.

Speaker ha dit...

Hola Urbà!

Vaja, estava regirant per entrades antigues del blog a veure si trobava alguna cosa de literatura valenciana, i veig que has penjat el quadret este que fiu. Roba-me'l i distribueix-lo, cap problema. Em vaig entretindre molt, res de feinada. I si, la novel·la ha sigut una de les millors i més divertida que he llegit enguany. Supose que ara sí que saps quin Josep Lluís sóc (el que va descobrir el campanari de Torís).

Salut!