MICRÒNIQUES 7 / TESTIMONI

TESTIMONI

Avui he estat testimoni d’un succeït lamentable. Estiuege en una localitat costanera, i circulava amb el meu automòbil per l’avinguda que discorre paral·lela a la platja. De sobte, el vehicle que em precedia ha posat l’intermitent i ha començat a tombar a la dreta. Però en lloc d’ocupar l’aparcament, ha deixat el cotxe immobilitzat enmig del carril, una mica de gairó. Un home d’uns quaranta anys l’impel·lia a continuar endavant, perquè estava guardant el lloc. El conductor, per la seua banda, el comminava a enretirar-se, batent el braç de costat a costat. Després d’uns segons de discussió, el xofer ha accelerat amb l’embragatge premut, fent roncar el motor. Semblava un moviment purament intimidatori, però tot seguit ha alçat el peu esquerre del pedal i el cotxe s’ha posat en marxa, amb una sotregada violenta. El guardador de llocs ha anat a parar al damunt del capot, i de seguida s’ha posat a picar-lo amb els punys. El conductor ha baixat i entre els dos ha començat una baralla ben violenta. Els ocupants dels cotxes que tenia al darrere han tingut reaccions diverses: els uns han baixat a despartir; d’altres, només a tafanejar; uns darrers, han aprofitat que pel carril contrari no venia ningú i han esquivat l’embús. Jo, sincerament, no m’he pogut moure: he romàs prement fortament el volant, sense forces per prendre cap decisió.

Al poc hi ha aparegut un cotxe patrulla. La presència de l’autoritat ha apaivagat la brega. Els policies han manat als renyidors que els acompanyaren a la prefectura: l’un, al seient del darrere del cotxe patrulla; l’altre, amb el vehicle propi. Només ha quedat la via lliure, he tombat a la dreta i sense cap impediment he estacionat en l’espai objecte de la discussió, enfront mateix del meu pis llogat. Just en aquell moment ha passat un estol de gavines, fent el seu renec característic. Potser alguns consideraran aquestes bestioles uns animals entranyables. Jo no puc suportar uns pardalots tan carronyaires.