dimecres, 7 de gener del 2009

ROMANÇO LITERARI 19 / MILLOR OBRA NARRATIVA DE LA LITERATURA UNIVERSAL CONTEMPORÀNIA

Com us havia promés, el primer romanço literari de l'any reprén el llistat de millors obres de la literatura universal contemporània que fa temps que roda per ací i que, també fa temps, està completament parat. Crec que ha arribat l'hora de fer-ne alguna cosa. Així que, a votar toca. A pèl. Cadascú pot votar una, dues o tres novel·les. Deixeu-ho, preferentment en forma de comentari en aquest post, encara que si recull votacions en altres posts o per correu electrònic les tindré en compte. Després, triarem les deu més votades (si n'hi ha molts vots; si no, cinc, o tres) i farem una segona roda de votacions. Sempre us ho dic: açò no té res de científic, ni tan sols d'erudit. Es tracta de saber l'opinió. No cal que hagueu llegit totes les obres, ni tan sols la meitat. De fet, crec que no hi ha ningú que les haja llegit totes. Només que n'hagueu llegit una i us haja agradat, la podeu votar. Però podeu fer el que volgueu. Us deixe la llista completa i espere que la cosa rutle bé. Per si de cas, faré un mailing d'aquests tan molestos per veure si arriplegue alguns vots.


LLISTAT
  • La metamorfosi (1919). Franz Kafka
  • Ulisses (1922). James Joyce
  • Al far (1927). Virgínia Woolf
  • El viatger en la terra (1929). Julien Green
  • Jo, Claudi (1934). Robert Graves
  • Tròpic de càncer (1934). Henry Miller
  • Their eyes were watching God (1937). Zora Neale
  • El desert dels tàrtars (1940). Dino Buzzati
  • L'estrany (1942). Albert Camus
  • Sinuhé l'Egipci (1945). Mika Waltari
  • La sombra del ciprés es alargada (1947). Miguel Delibes
  • El túnel (1948). Ernesto Sábato
  • El Aleph (1949). Jorge Luis Borges
  • El vigilant en el camp de sègol (1951). J.D. Sallinger
  • El talent de Mr. Ripley (1955). Patricia Highsmith
  • Pedro Páramo (1955). Juan Rulfo
  • Bomarzo (1958). Manuel Mújica Láinez
  • El guepard (1959). Tomassi di Lampedusa
  • Sobre héroes y tumbas (1961). Ernesto Sábato
  • Tiempo de silencio (1961). Luis Martín Santos
  • El quadern daurat (1962). Doris Lessing
  • La ciudad y los perros (1963). Mario Vargas Llosa
  • Rayuela (1963). Julio Cortázar
  • L'ampla mar dels Sargassos (1966). Jean Rhys.
  • Cien años de soledad (1967). Gabriel García Márquez
  • Escorxador 5 (1969). Kurt Vannegut
  • Quieres hacer el favor de callarte, por favor? (1977). Raymond Carver
  • El llibre del riure i de l'oblit (1978). Milan Kundera
  • Si una nit d'hivern un viatger (1979). Italo Calvino
  • Una conxorxa d'enzes (1980). J.K. Toole
  • Crónica de una muerte anunciada (1981). Gabriel García Márquez
  • Afirma Pereira (1984). Antonio Tabucchi
  • La insuportable lleugeresa de l'ésser (1984). Milan Kundera
  • El perfum (1985). Patrick Süskind
  • A jangada de pedra (1986). José Saramago
  • Beloved (1987). Toni Morrison
  • Eva Luna (1987). Isabel Allende
  • Secreto a voces (1994). Alice Munro
  • Infinite jest (1996). David Foster
  • La fiesta del chivo (2000). Mario Vargas Llosa
  • En el nom de Salomé (2003). Julia Álvarez
  • Les veus del Pamano (2004). Jaume Cabré

NOTA: El llistat ha estat actualitzat el 9 de gener a les 00.20 amb aportacions de Joanjo, Vicent Penya, Lletra, Vicent Nàcher i Vicent Borràs. Les novel·les votades fins ara i els vots que tenen són:

Cien años de soledad, 15 vots

Rayuela, 4 vots

El perfum, 4 vots

Pedro Páramo, 3 vots

El Aleph, 2 vots

La colmena, 2 vots

L'estrany, 2 vots

Sinuhé, l'egipci, 2 vots

Una conxorxa d'enzes, 2 vots

La resta, totes amb un vot, són: El llibre del riure i l'oblit, El procés, El viatger en la terra, A jangada de pedra, La colmena, Bomarzo, Quieres hacer el favor de callarte, por favor, La fiesta del chivo, Patrícia i el talent de Mr. Ripley, Il gatopardo, i Si una nit d'hivern un viatger, Afirma Pereira, La metamorfosi.

24 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

és ben complicat... uf. I caldria deixar clar que les que més ens han agradat no són sempre les millors...

Crec que sóc massa de Borges i Cortàzar com per a triar-ne a altres, i me dol especialment per Camus, Sàbato i Rulfo.

Dos vots, un per a Rayuela i altre per a El Aleph.

Joanjo de Marènia ha dit...

Jo afegiria 'Sinuhé, l'Egipci' (1945) de Mika Waltari, i votaria per ella amb totes les meues forces.

M'apassiona eixa novel·la. No puc evitar-ho.

Joanjo Aguar Matoses, de la Marènia Suecana

ginjol ha dit...

Gràcies, Comtessa i Joanjo, per la vostra rapidesa. Tretze minuts i quaranta-un minut, respectivament, des que vaig penjar el post! A veure si així la gent s'anima.
Joanjo, en principi la llista estava ja tancada, però faré una excepció. Inclouré la teua proposta i queda enregistrat el teu vot.
Una abraçada als dos.

Tirant al cap ha dit...

"La millor"... uf! Ho poses complicat, eh? En tot cas, d'entre les proposades, les que més bon pòsit m'han deixat han estat (i potser per aquest ordre):
- Cien años de soledad
- La conxorxa d'enzes (gran, gran, gran novel·la!)
- El perfum
I, òbviament, vote també El viatger en la terra, número 5 de L'Eclèctica! (cal agranar cap a casa!)

Vent d Cabylia ha dit...

Jo sóc dels que no arriba a la meitat, però bé... En qualsevol cas, els meus vots són per a:
- Pedro Páramo (1955). Juan Rulfo
- Rayuela (1963). Julio Cortázar
- Cien años de soledad (1967). Gabriel García Márquez

Oreto Doménech ha dit...

Hola!

Jo en trie tres, encara que la tria siga més afectiva que altra cosa. Per ordre "d'impressió" personal per a mi:

1. Cien años de soledad (1967). Gabriel García Márquez (la vaig llegir en primer de carrera i em picava amb un amic meu perquè la llegíem alhora).

2. Rayuela (1963). Julio Cortázar (llegida mentre patia les oposicions de 2002: un plaer que em dosificava)

3. A jangada de pedra (1986). José Saramago (m'encanta Saramago, però aquesta novel·la especialment, llegida un estiu d'indolència total de no recorde quin any)

Açò sembla més una confessió que una votació! Em guardaré els resultats i me'ls prendré com a recomanacions, que de la llista me'n queden molts per llegir. Salutacions.

Jesús M. Tibau ha dit...

Tot i ser molt difícil, el meu vot és per Cien años de soledad

Lletra ha dit...

Tres només?
Val.
Tres años de soledad, de García Márquez.
La colmena, de C.J. Cela. (i sóc conscient que és políticament incorrecte.)
I, tirant cap a casa,
Les veus del Pamano, de J. Cabré.

Anònim ha dit...

Jo vote per dos obres:
1- Cien años de soledad; perquè em va fascinar tot eixe món entre màgic i real o eixe és el record que tinc de la nissaga familiar dels Buendia.

2- Bomarzo perquè trobe que és un dels narradors més engrescador de les lectures que recorde. En acabar el llibre no m'haguera importat convertir-me en un personatge de la novel.la, només per veure en directe tot eixe ambient d'intriges. També perquè al remat ser immortal no és tan motivador com podria semblar.

Anònim ha dit...

En aquesta ocasió l'acte de votar és més agosarat que quan votàvem la millor obra catalana del XX, perquè ara n'he llegit pocs, però dels que he tastat em quede amb: "Cien años de soledad" y "Quieres hacer el favor de callarte, por favor?"

Anònim ha dit...

El meu vot és per a "Cien años de soledad" de Gabriel García Márquez.
M'agradaria afegir "La fiesta del Chivo" de Mario Vargas Llosa.

Vista Parcial ha dit...

Jo vote per Pedro Páramo, Una conxorxa d'enzes i per El Aleph (tot i que m'agrada més Ficciones)

Anònim ha dit...

a mi magrada molt patricia i el talent de mr riplei i le donare el meu vot i tambe una salutacio molt especial a oreto i urba recordant un fantastic viatje a sicilia

Anònim ha dit...

Jo en votaré tres, que no sé per quina decidir-me:
1. si una nit d'hivern un viatger... em va agradar moltíssim.
2. Il gatopardo. Uns personatges inoblidables...
3. cien años de soledad. És el primer llibre que em va fascinar, després en vindrien d'altres, però.

ginjol ha dit...

Uf! Quina embranzida! Encara que alguns se salten les regles. Però per a això estan, per a saltar-se-les. Incloc les noves suggerències. Fins i tot la de Lletra, que en proposa una en català, categoria que quedava exclosa per evitar precisament això que tu dius: agranar cap a casa. L'agranada de Tirant al cap era previsible, i l'accepte perquè el Green està a la llista i a més el vaig proposar justament jo.
Moltes gràcies a tots. Al comput hi ha també les votacions via correu (que en són bastants).

Nati ha dit...

Triar la millor obra és complicadíssim, i més quan en el llistat hi ha obres que encara no he tingut el plaer de llegir. Bé, els meus vots són per a:

Cien años de soledad (1967). Gabriel García Márquez
L'estrany (1942). Albert Camus
El perfum (1985). Patrick Süskind

Anònim ha dit...

He de confessar que n'he llegides ben poques de les obres propostes, però... tan fa. Aquests són els meus vots:
- Pedro Paramo
- Sinuhé
- El perfum
malgrat també m'agrada molt Saramago, l'Ajangada de pedra no l'he llegida Promet llegir Cien años de soledad.
Bona nit.
Merxe.

Anònim ha dit...

He de confessar que n'he llegides ben poques de les obres propostes, però... tan fa. Aquests són els meus vots:
- Pedro Paramo
- Sinuhé
- El perfum
malgrat també m'agrada molt Saramago, l'Ajangada de pedra no l'he llegida Promet llegir Cien años de soledad.
Bona nit.
Merxe.

ginjol ha dit...

Vinga que la cosa rutla. He comptabilitzat les noves aportacions. De Merxe només n'he comptat una, perquè crec que ha repetit el correu sense voler. I que conste que els meus comentaris, a més d'explicar-vos el procés, tenen com a finalitat marcar fins on he comptat els vots. Alguns dels vots computats han estat enviats per correu electrònic. Si algú vol verificar-ho, que vinga a ma casa i li ensenyaré els correus.

Anònim ha dit...

Travessa deserts, per Carles Reig.

Conya infinita, per D.F. Wallace.

El pelegrí apassionat, per J. Puig i Ferreter.

Mort a terminis, per Céline.

Les finestres d'obren de nit, Manuel de Pedrolo.

RibesVal ha dit...

Totalment d'acord amb Alícia: Cien años de soledad i Bomarzo.
Tanmateix se'm fa dur i em pregunte jo qui sóc per valorar "les millors obres de..." quan les meues lectures són limitades (dins la immensitat de la literatura publicada) i el meu criteri crític totalment parcial, individual, personal.

Cirne ha dit...

Bé, el meu vot és per Cien años de Soledad, l'únic que he llegit (quina vergonya), llevat potser, de Tiempo de silencio, i altres com La Metamorfosis, però d'això fa tants anys (a l'institut?) que ni me'n recorde, així doncs, pel seu impacte i per la seua persistència en la meua cada vegada més minvada memòria, els tres vots per a Gabo.

Isron Welles ha dit...

* Vote per Cien años de Soledad,

perquè crec que no hi ha món que siga més real i més màgic alhora, i perquè algú ja va dir que els valencians érem com el Coronel Buendía, ja que hem perduts les 32 batalles en que hem participat i després afegiria..

* Las uvas de la ira, John Steinbeck.. tant important pel socialisme com l'obra de Marx

* El barón rampante, Italo Calvino. Per com fer de les aventures una ètica individual: la coherència

* El banquer anarquista, F. Pessoa

* Si això és un home, Primo Levi

Eva ha dit...

És difícil triar però el meu vot subjectiu aniria a:

1. Rayuela de Cortázar(jo volia ser la Maga)
2. El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger
3. Si esto es un hombre de Primo Levi (quant em va impactar!)
4. Ensayo sobre la ceguera de Saramago


I dels que no estan en la llista i per incloure algun brasiler: Tieta de Agreste de Jorge Amado (un autor subestimat actualment)